Resultats de la cerca
Es mostren 3592 resultats
racionalisme
Filosofia
Doctrina que interpreta i fonamenta les creences religioses a partir de la sola raó.
antiracionalisme
Filosofia
Actitud o doctrina que nega a la raó la possibilitat de comprendre el real.
to
Música
Interval que resulta de l’addició de dos semitons.
Com en el cas del semitò, la mida de l’interval de to depèn del sistema d’afinació En l’escala diatònica pitagòrica, el to és únic i de 204 cents o 51 savarts que correspon a un interval caracteritzat per la raó 98 En l’escala justa de Zarlino, hi ha dos tons de mides diferents el to major, de 204 cents raó 98, i el to menor, de 182 cents o 45,6 savarts raó 109 L’escala mesotònica intenta regularitzar les diferències entre els dos tons de l’afinació justa per tal de facilitar la modulació d’una tonalitat a una altra Així, l’escala corresponent conté…
Nicolas Malebranche
Filosofia
Filòsof francès.
Membre de l’Oratori 1660, intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme La seva primera obra, De la recherche de la vérité 1674-78, suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce 1680 Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió Sostingué la teoria de la visió de les coses en Déu,…
padró de mas
Història del dret català
A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.
No tenien dret de llegítima sobre els béns immobles entre aquests, el mas, per raó d’herència Però si hi havia heretament, donació per raó de noces, o una altra transmissió semblant atorgada pel pare a favor d’un altre fill, aleshores tenien llegítima sobre l’immoble, encara que no podien exigir que per a fer-la efectiva fos venut el domini útil
irracionalisme
Filosofia
Conjunt de tendències de pensament prou diverses.
Propugnen adés la irracionalitat del real —en el sentit que en fan quelcom d’inaccessible, totalment o parcialment, a la comprensió racional, o estrany a la raó, com és ara un impuls vital—, adés que l’objecte de la fe no és a l’abast de la raó, adés el refús d’un coneixement conceptual a favor d’una altra potència cognoscitiva, com, per exemple, el sentiment
FC Barcelona i Real Madrid, absolts per la justícia europea
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó al FC Barcelona, el Real Madrid, l'Osasuna i l'Athletic de Bilbao contra la multa de 5 milions imposada per la Comissió Europea Aquest organisme considerava que s’havien beneficiat illegalment d’ajudes d’Estat, però el tribunal dictamina que, per raó de no ser societats anònimes, tenen dret a una fiscalitat diferenciada
savart
Música
Unitat additiva per a mesurar els intervals musicals proposada per Félix Savart (1791-1841).
La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient Així, una octava es representa mitjançant la raó 21, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última una 5a J correspon a una raó 32, i una 4a J, a una raó 43 Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval que és una 8a s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, 3/2 per 4/3 Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una…
analítica
Lògica
Recerca de les formes elementals del raonament i de la demostració.
Primera part de la lògica general que, segons Kant Crítica de la raó pura , ‘descompon totes les operacions de l’enteniment i de la raó en els seus elements i els presenta com a principis de qualsevol apreciació lògica que faci el nostre enteniment’, mentre que l' analítica transcendental és ‘la part de la lògica transcendental que tracta dels elements del coneixement pur de l’enteniment i dels principis sense els quals no pot ésser pensat cap objecte’
feriat | feriada
Història
Dit del dia distint del diumenge que vacaven les corts, els tribunals i els centres oficials, tant civils com eclesiàstics.
Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina