Resultats de la cerca

Redactor de La Publicidad i diputat provincial per diverses circumscripcions, milità primer en el possibilisme i després en la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana , en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l’ajuntament de Barcelona

Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya 1932, dins la candidatura d’Esquerra Republicana Advocat assessor del Comitè Industrial Llaner 1936, en fou el redactor dels estatuts Patí la depuració repressiva de la postguerra A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

Redactor de Lumír Poeta popular, canta la seva pàtria i la seva llibertat en poemes èpics i socials Zlatý máj ‘Maig daurat’, 1887, Zvony a zvonky ‘Campanes i campanetes’, 1894, etc Traduí Shakespeare, Byron, Longfellow, Mickiewicz, Lermontov, etc A Americké obrázky 1914 descriu, en tons vius, els seus viatges per Amèrica

Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus

Començà com a collaborador d’ El Xerraire 1917 i prosseguí en la publicació D’Ací i d’Allà 1918-24 En La Veu de Catalunya 1926-30 fou redactor esportiu especialitzat en el futbol El 1924 publicà Noces d'Argent del FC Barcelona Historial 1899-1924 , primera història del club blaugrana

Catedràtic de física i química de l’institut de Girona Collaborà amb Marià Cubí a La Antorcha , i fou redactor de l’ Eco de la Frenología  i de la revista La Madre de Familia Publicà algunes obres religioses, com Instrucciones cristianas 1847, i un manual de química, Nociones de química 1847

Dirigí el setmanari Barcelona Deportiva , en què feia la crònica de la jornada futbolística del diumenge, i fou redactor en cap de La Prensa a Barcelona Rebé la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes 1972 i la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1974, entre altres distincions

Competí juntament amb Claudi Caba 1974-80 Collaborà amb el Diari de Sabadell des del 1966 i a partir del 1982 ha estat corresponsal a Catalunya i redactor de rallis de la revista Auto-Hebdo També fou collaborador habitual de Mundo Deportivo El 1987, un altre cop amb Caba, retornà a les competicions

Recollia la informació facilitada per les entitats esportives de la ciutat Francisco H Hernández Villora en fou l’editor i José Luis Jiménez el redactor en cap Dedicà especial atenció al bàsquet d’elit, quan el Licor 43 fou l’equip de la ciutat Se’n publicaren com a mínim 300 números