Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
séquia d’Anguilera
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Ribera Alta que pren l’aigua de la séquia reial del Xúquer i rega el terme municipal de Massalavés.
Eufrates
El riu Eufrates, un dels grans rius mesopotàmics, en el seu curs superior, a l’Anatòlia Oriental
© Corel Professional Photos
Riu
Riu del sud d’Àsia (2.760 km de llargada i 765.000 km2 de conca).
Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’ampla plana de Mesopotàmia,…
séquia reial del Xúquer

Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
canal de Jalpí
Canal derivat, per l’esquerra, de la Tordera, aigua amunt de la vila de Tordera, que rega la plana al.luvial fins a Blanes.
És aprofitat per l’antic molí de Jalpí
séquia dels Horts
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera, derivada del riu dels Sants a través de la séquia de la Vila, que rega el terme de Canals.
séquia dels Canyamars
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Xàtiva (Costera) que deriva de la séquia de la Vila; rega la partida dels Canyamars del terme de Canals.
Carlet
Vista aèria de Carlet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al seu límit occidental, a la zona de contacte entre les calcàries cretàcies dels darrers contraforts orientals de la serra de Dosaigües (el Matamont) i la plana al·luvial formada pels sediments aportats pel riu Magre, que penetra al terme en deixar la vall dels Alcalans.
Drenen també el territori el riu Sec o barranc de Montortal i el seu afluent, la rambla de la Parra La zona més occidental del municipi no és conreada L’agricultura ocupa unes 3600 ha, que aprofita les aigües del riu Magre 1533 ha a través de la séquia de Carlet , que rega també els termes de Benimodo, l’Alcúdia i Guadassuar, i de la séquia de Massalet, i les aigües del subsol El regadiu 3210 ha s’hi ha expandit notablement els darrers anys Els principals conreus són el de cítrics, molt desenvolupat des dels anys setanta, el d’arbres fruiters, hortalisses i lleguminoses El secà es localitza…
Sant Antoni de s’Aranjassa
Lloc o possessió del municipi de Ferreries (Menorca), a l’W de la vila, al costat d’una font que rega un hort de tarongers.
séquia de Remolins
Canal de reg de la dreta del Segre, riu del qual pren l’aigua, i rega els municipis d’Alcarràs, Torres de Segre i Soses.
La jurisdicció era del capítol de Lleida El 1714 era ja despoblat
sequieta de Ratera
Canal d’aigua derivat de la Noguera Ribagorçana que rega el municipi d’Almenar, el d’Alguaire i el de la Portella (Segrià), on desguassa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina