Resultats de la cerca

Fou el portaveu del Partito Comunista Italiano i, des del 1991, del Partito Democratico della Sinistra Suspès el 1926 i publicat d’una manera irregular en la clandestinitat, reprengué la tasca a partir del 1945 El 1998 el diari passà a ésser controlat per un grup privat, tot i que el 25% de les accions romangué en mans del partit Democratici di Sinistra, al qual s’integrà el Partito Democratico della Sinistra El 2000 els problemes financers comportaren el seu tancament Reaparegué l’any següent sota propietat de Gruppo Nuovo Iniziativa Editoriale, amb un tiratge de 50 000…

Cessà el 1913 en passar a formar part, els seus redactors, d’"El Teatre Català” Desapareguda aquesta publicació, reprengué de bell nou, el 1918, amb el mateix equip de la primera etapa, i perdurà fins el 1936 Publicà en total uns vuit-cents números, i complí una tasca de difusió, entre les associacions d’afeccionats, de les obres estrenades a Barcelona en règim comercial no es plantejà mai, però, cap criteri de qualitat Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avellí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu…

Durant el període de depressió econòmica dirigí films de caire realista sobre temes socials, tendència que aviat abandonà per conrear un tipus de cinema d’anàlisi psicològica Naniwa hika ‘Elegia de Naniwa’, 1936, Gio no shimai ‘Les germanes de Gio’, 1936 Els anys quaranta, època d’exaltació nacionalista, hagué d’abandonar aquest tipus de cinema i realitzar films històrics, però aviat reprengué el gènere anterior, on produí pellícules molt interessants Saikaku ichidai onna ‘Vida d’una dona galant’, Ugetsu monogatari ‘Narracions de la lluna pàllida d’agost’ i Sansho dayu ‘L’…

Ordenat de sacerdot el 1899, fou professor de moral a Salzburg i a Viena Ministre per als afers socials 1918, membre del parlament 1919 i canceller 1922, s’hagué d’enfrontar amb la crisi econòmica i estabilitzà les finances Ferit en un atemptat 1924, deixà la cancelleria, que reprengué el 1926 Reprimí la insurrecció socialista del 1927 amb l’ajut dels “Heimwehren” Dimití el càrrec 1929 i ocupà el ministeri d’afers estrangers el 1930 Escriví Nation und Staat 1916, Die geistigen Grundlagen der Minderheitenfrage ‘Els fonaments espirituals de la qüestió de les minories’, 1925, Der…

A cinc anys inicià els estudis de piano a Katowice sota la tutela d’Andrej Jasinski, el seu únic professor A dinou anys guanyà el famós concurs Chopin de Varsòvia i, en lloc de llançar-se a una carrera internacional, es dedicà a ampliar el seu repertori, fins avui pràcticament cenyit a l’obra de Chopin, del qual és un dels màxims intèrprets de l’actualitat El 1976 conegué Arthur Rubinstein a París i reprengué l’activitat concertística En la seva notable discografia destaquen els enregistraments dels concerts de Schumann i Grieg, amb Karajan, els dos concerts de Chopin i Brahms,…

És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de…

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i exposà per primera vegada el 1966 Aquest mateix any començà a treballar com a conservador del Museu d’art abstracte de Conca Influït pel nucli d’artistes que el freqüentaven, en les seves primeres obres manifestà una abstracció molt eixuta Potseriorment realitzà una important sèrie de creacions amb plantejaments propers al minimal art —sèrie Portes 1968— Al voltant del 1970 reprengué la pintura de cavallet amb unes obres en les quals jugava amb tonalitats d’un únic color Després de dos anys de residència a Nova York 1979-80 s’ha…

Deixà l’ofici de pastor de Teqoa, al SE de Betlem, per profetitzar al regne d’Israel en temps de Jeroboam II El seu ministeri es desenrotllà al santuari de Bet-El Reprengué durament la immoralitat, el sincretisme religiós i el formalisme del culte És autor del llibre d’Amós , la redacció definitiva del qual fou feta després de l’exili Conté oracles amenaçadors contra els pobles que oprimeixen Israel i contra els poderosos d’Israel pel fet d’haver creat una situació d’injustícia social Denuncia la inutilitat del culte mentre romangui la injustícia El llibre acaba amb un himne i…

Fill d’Alaric II i net, per part de mare, de Teodoric I el Gran No fou reconegut rei fins el 510, que Teodoric expulsà de Barcelona Gesaleic, fill natural i successor d’Alaric II Hispània i les regions de la Gàllia dominades encara pels visigots passaren a dependre de Teodoric, que es convertí en regent del seu net A la mort de Teodoric 526, Amalaric, ja major d’edat, reprengué la política del seu pare Maltractà els catòlics, entre ells la seva muller Clotilde, filla del rei franc Clodoveu Aquest fet provocà un enfrontament amb els francs, els quals prengueren Narbona Amalaric…

Començà la seva carrera al final de la Guerra Civil Espanyola cantant en sales de festa de Barcelona acompanyada del primer dels seus sis marits, el guitarrista Guillermo Lasso L’any 1950 es traslladà a Madrid, on les seves aparicions a la ràdio li donaren una gran popularitat El 1954 s’installà a París, on es convertí en una de les intèrprets més populars de la revista musical El 1962 es traslladà a Mèxic, des d’on es donà a conèixer per tota l’Amèrica llatina Després d’uns quants anys retirada de l’escena, el 1985 tornà a França per enregistrar un nou disc i reprengué la seva…