Resultats de la cerca
Es mostren 1293 resultats
Anastasio Somoza Portocarrero
Història
Polític nicaragüenc, anomenat Tacho Somoza
.
Participà en la revolució liberal del 1925 Comandant en cap de la guàrdia nacional 1932, dirigí la repressió contra la guerrilla sandinista 1934 President de la república, arran del cop d’estat del 1937, implantà una severa dictadura reaccionària i familiar, que continua en mans dels seus descendents Morí en un atemptat El succeí el seu fill Luis Somoza Debayle
Parvus
Nom pel qual fou més conegut l’industrial i socialista rus Izrail Lazarevič Gel’fand (dit també Alexander Helphand).
Installat des del 1891 a Alemanya, Prússia i Suïssa, participà en diverses revistes socialistes i sostingué l' Iskra El 1905 formà part del soviet de Sant Petersburg, però després de la repressió, exiliat de nou, esdevingué un pròsper home de negocis Partidari dels alemanys durant la Primera Guerra Mundial, intentà més tard de fer costat a la Revolució Russa, però hom el rebutjà
Comença l’exhumació dels afusellats de Paterna
S’inicia la recuperació de les restes de prop d’un centenar de víctimes de la repressió franquista a la fossa 112 del cementiri de Paterna l'Horta, conegut amb el malnom de “El paredón de España”, ja que la dictadura hi afusellà i hi enterrà unes 2000 persones Es tracta d’una de les accions més importants de recuperació de la memòria històrica al País Valencià
Revelacions del Govern britànic sobre la massacre de Tiananmen
Fonts del Govern britànic desclassifiquen cables diplomàtics de l’ambaixador a la Xina l’any 1989 sobre la matança de Tiananmen Aquests missatges afirmen que el Govern xinès va estimar el nombre real de morts per l’exèrcit i la policia en la repressió del moviment a favor de la democràcia en uns 10000, en lloc dels prop de 200 que aleshores va reconèixer oficialment
fets de la Fatarella
Història
Esdeveniments violents sobrevinguts els darrers dies del gener del 1937 per la resistència dels camperols de la Fatarella als intents de col·lectivització.
Menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats Reus, etc, que dugueren a terme una dura repressió arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna L’arribada de forces de la Generalitat guàrdies d’assalt, entre altres aclarí la situació El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble
Josep Aimeric i Varas
Història
Militar
Militar i polític.
Fou coronel de voluntaris reialistes Nomenat ministre de la guerra 1824, dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució 1825 a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII Capità general de les Balears 1828-33, intervingué en una conspiració carlina 1834 Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats
Joan Birotteau
Història
Dret
Advocat i polític, germà de Josep Birotteau.
Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció 1792 Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió capturat prop de Bordeus, morí guillotinat
Mitridates V del Pont
Història
Rei del Pont (~150-120 aC).
Fill de Mitridates IV Filopàtor , fou filhellè i, aliat amb els romans, combaté en la tercera guerra púnica 149-146 aC i en la repressió de la revolta d’Aristònic 133-129 aC Obtingué dels romans el govern de la Frígia i s’emparà de la Capadòcia Sembla que, per instigació de la seva muller, fou occit a Sínope, nova capital del regne pòntic
Guillem Vidal
Historiografia catalana
Cronista.
Doctor en drets, donà suport a la causa austriacista durant la guerra de Successió Empresonat i desterrat 1718-21, durant aquesta època escriví la seva autobiografia, Fiel y leal relasión de la Prisión y destierro de Guillermo Vidal Deixà, a més, un noticiari sense títol que comprèn els anys 1700-52 i en el qual es destaca especialment la repressió borbònica després de la guerra
Dia Internacional de la Dona
Se celebra el Dia Internacional de la Dona A Catalunya, es manifesten més de 225000 persones a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida demanant igualtat per a les dones en tots els àmbits i denunciant també la repressió del moviment feminista i la criminalització de la protesta social Simultàniament té lloc la vaga feminista convocada amb el lema "ens aturem per canviar-ho tot", que té un seguiment desigual
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina