Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Valdemar I de Brandenburg
Història
Marcgravi ascani de Brandenburg (1308-19) de la branca de Stendal-Tangermünde.
Fill del marcgravi Conrad II, l’any 1317 reuní tot el Brandenburg en extingir-se la branca de Salzwedel-Stargard, i encara eixamplà els seus dominis vers l’E i el N en obtenir, el 1317, el comtat palatí de Saxònia Lluità contra una coalició de danesos, saxons i altres prínceps alemanys 1314-17 i perdé Stargard, que hagué de cedir a Mecklenburg El succeí el seu cosí germà Enric I III
Aureli Tolosa i Alsina
Pintura
Pintor.
Deixeble de Modest Urgell Concorregué a diverses exposicions barcelonines i es dedicà preferentment al paisatgisme i la pintura de flors Feu també països de ventalls Fou membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya Al seu taller de pintura decorativa i publicitària s’inicià Antoni Clavé El seu fill Lluís Tolosa i Giralt , també pintor, reuní una important collecció d’indumentària i arts sumptuàries, que llegà a la Diputació de Barcelona 1973
Antoni Chabret i Fraga
Literatura catalana
Escriptor.
Cronista de Sagunt Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt Publicà Historia de Sagunto y sus monumentos 1888 i diverses monografies locals, i reuní una interessant biblioteca i una collecció de làpides i monedes que hi foren trobades Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma , estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia
Federació de Cooperatives Valencianes
Història
Organisme que reuní la majoria de les cooperatives del País Valencià cap als anys 1913-21.
Els dirigents principals foren Cebrià Gay i Regina Lamo Participà en el Primer Congrés Nacional de Cooperatives Barcelona 1913 i collaborà activament en l’organització del segon congrés, celebrat a Madrid pel maig del 1921 El seu òrgan de premsa fou “La Cooperación” València El 1928 fou reorganitzada, i posteriorment, sota l’impuls de Genovès i la cooperativa La Artesana, es refeu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles el 1934
Cuenca
La catedral de Cuenca
© J. Cavero
Ciutat
Ciutat de l’Equador, capital de la província d’Azuay.
Situada a la Cordillera Real, en una regió agrícola i ramadera és un petit nucli industrial Centre d’ensenyament superior Universidad de Cuenca, fundada el 1868 Fou fundada el 1557 per Gil Ramírez Dávalos sobre la ciutat indígena de Torrebamba amb el nom de Santa Ana de los Ríos de Cuenca Des del 1809 fins al 1816 fou seu de la Real Audiencia a causa de la revolució de Quito, i el 1845 s’hi reuní la Convención Nacional
thýasos
Religions de Grècia i Roma
En la Grècia antiga, associació de caràcter religiós.
En els seus orígens, fou probablement una associació dionisíaca relacionada d’una manera especial amb el cant i la dansa orgiàstiques pròpies del culte a Dionís Més tard, en època hellenística, la paraula adquirí un significat més ampli i genèric d’associació o confraternitat religiosa i àdhuc, després, de ‘grup de comediants, d’actors de teatre’ A Atenes, el thýasos fou una associació menor compresa dins la fratria que, tal vegada, reuní els ciutadans no nobles
Felip Bertran i Güell
Industrial.
Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria-Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes Fou president de la societat Asland de ciments i de Maquitrans de transports, entre altres Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir Publicà Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya 1936, Preparación y desarrollo del Alzamiento nacional 1938, Rutas de la Victoria 1939 i Poblet, deber de nuestra generación 1946
Jaume Planes i Bernat
Historiografia catalana
Arqueòleg i antiquari.
Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940
Joan Sedó i Peris-Mencheta
Història
Industrial i erudit.
Net de Francesc Peris i Mencheta, fill de l’industrial i erudit Artur Sedó i germà d’Alfred Sedó i Peris-Mencheta Continuà l’activitat fabril del seu pare Fou diputat provincial, president del Club Marítim de Barcelona i vicepresident de la Junta de Museus de Barcelona El 1948 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Durant la seva vida reuní la collecció de llibres de tema cervantí més important del món, actualment integrada a la Biblioteca de Catalunya
Josep Sala i Ardiz
Museologia
Col·leccionista d’art.
Reuní una important collecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny El venedor de tapissos , Rusiñol Cafè de Montmartre , Casas Madeleine , Mir, Nonell i Gimeno La petita i el bon companyó També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina