Resultats de la cerca

Vida i obra Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre la guerra i la revolució de 1936-39 El teatre català en temps de guerra i revolució 1936-1939 1999, Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario Cataluña 1936-1939 2002, Teatre, guerra i revolució Barcelona, 1936-1939 2005, premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats 2006 i Teatre de guerra i revolució 1936-1939 Antologia de peces curtes 2005 És autor també de les biografies Margarida Xirgu Una vocació indomable 2002, Maria…

Era germana del sociòleg Manuel Castells Professora d’història contemporània de la UAB i membre associat de l’Institut de la Revolució Francesa de París-I Sorbona Especialista en història europea del període 1789-1848 Se centrà en l’estudi del liberalisme europeu, la Revolució Francesa i la revolució liberal a Espanya Entre les seves publicacions destaquen La utopia insurreccional del liberalismo Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa 1989, La revolución francesa, 1789-1799 1997, juntament amb Antoni Moliner, Crisis del Antiguo Régimen y Revolución Liberal…

Militant comunista 1924, s’uní a l’Exèrcit Roig i participà en la Llarga Marxa 1934-35 amb Mao-Zedong Lluità contra els japonesos 1938-39, estudià a Moscou 1939-41 i es distingí a Manxúria, a Pequín i a les províncies del sud durant la guerra civil Manà les forces xineses a Corea 1950, i arribà a membre del politburó, a mariscal 1955, a ministre de defensa, a vicepresident del comitè central del PCX i a hereu polític de Mao-Zedong Organitzà la Revolució Cultural 1966, i creà un exèrcit popular sense graus militars La seva tesi de la revolució permanent dirigida per l…

Participà en la revolució polonesa del 1830, dirigí la revolta polonesa a Posnània el 1848 i prengué part en la de Baden 1849 Cap de la insurrecció del 1863, fou derrotat a Radziejów i es retirà a París Escriví una història de la revolució de Polònia en quatre volums 1836-38

Professor a la Universitat de Petrograd 1918, s’especialitzà en història social i econòmica de França a l’època de la Revolució Francesa i Napoleó És autor de nombroses obres, com La classe obrera a la Revolució Francesa 1909-1911 i Europa a l’època de l’imperialisme, 1871-1919 1927

Escriví poesia sota la influència de Novalis i de l’idealisme de Solov'ov A partir de Stikhi o Prekrasnoj Dame ‘Versos a la molt bella dama’, 1904 es convertí en el principal poeta simbolista rus La seva visió mística de la societat i l’exaltació de la feminitat evolucionà, un cop fracassada la revolució del 1905, cap al pessimisme i la sàtira, com en els drames lírics Balagančik ‘El barracó dels saltimbanquis’, 1906 i Roza i Krest ‘La rosa i la creu’, 1913 i en els poemes Nečajanneja radost’ ‘Joia inesperada’, 1907 Rebé la revolució del 1917 amb un gran entusiasme i…

Situada prop del Yanshui, és voltada de turons de loess amb coves troglodítiques Després de la Llarga Marxa 1935 s’hi establiren els exèrcits comunistes, que en feren la base de l’alliberament del país i el quarter general de la revolució La pagoda de Yan, al SE de la ciutat, ha restat el símbol de la revolució

La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d’ençà la Revolució Industrial, i utilitza els mètodes de la ciència i els de l’enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional amb l’ajuda de les ciències derivada de l’esmentada Revolució Industrial

De la generació immediatament següent a la de la Revolució Mexicana, els seus temes predilectes són el contrapunt entre la vida i la mort, la tragèdia i la insignificança, i les allusions als fets de la revolució mexicana, els seus precedents i les seves conseqüències El luto humano 1943, En un valle de lágrimas 1956, El apando 1969

D’origen camperol, milità en la socialdemocràcia des del 1898, però es passà als leninistes i participà en la revolució del 1905 Malgrat la seva oposició als bolxevics durant la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del diari Pravda i un dels dirigents de la revolució del 1917 arribà a president del Praesidium 1938-46