Resultats de la cerca
Es mostren 367 resultats
Les aizoàcies
Aizoàcies 1 Aizoon hispanicum a planta sencera, un xic carnosa i coberta de papilles, amb flors i fruits x 0,5 b flor seccionada que mostra el fruit ja en formació i els estams soldats en grupets per la base x 2 c grana x 10 2 branca d’herba gelada Mesembryanthemum chrystallinum , planta carnosa recoberta de papilles transparents molt conspicues x 0,5 Eugeni Sierra Malgrat que aquesta és una família amb nombroses espècies gairebé 2500, repartides en uns 140 gèneres, a les nostres terres no se n’hi fan més de cinc, i encara dues hi són allòctones La majoria dels seus representants són de l’…
El ratpenat nòctul gegant
El nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és, sens dubte, el ratpenat més gran d’Europa Junta de Extremadura / José Antonio Díaz El ratpenat nòctul gegant Nyctalus lasiopterus és una espècie que no es va descriure en l’edició del volum de mamífers d’aquesta obra, del 1987, ja que les observacions als Països Catalans són posteriors És el quiròpter més gros d’Europa Té un aspecte imponent i superb La seva coloració general és força uniforme, de tons bruns A la part dorsal, el pelatge és d’un castany rogenc, i la panxa, bastant més clara, d’un marró groguenc Els pèls, que són relativament llargs…
acàlef luminiscent
acàlef luminiscent
© Fototeca.cat
Zoologia
Medusa de la classe dels escifozous, de l’ordre de les discomeduses, d’uns 7 cm de diàmetre i de color rosat, que emet llum a la nit.
Només posseix 8 tentacles marginals És especialment abundant durant la primavera i l’estiu
malva

Malva originària de Tuníssia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles simples palmatinervades, de flors pentàmeres de color purpuri, rosat o blanc, i de fruits en esquizocarp.
ocell sedós

ocell sedós
Yuri Timofeyev (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels bombicíl·lids, de 18 cm, de color castany a les parts superiors i gris rosat a les inferiors, amb la punta de la cua groga, l’extrem de les ales groc, blanc i vermell, la gola i una llista ocular negres i una cresta de plomes d’un color castany rosat.
És gregari i habita als boscs de coníferes i bedolls del nord d’Escandinàvia, i hiverna a l’Europa central És ocasional, a l’hivern, a la Catalunya continental
Les cariofil·làcies
Cariofillàcies 1 Arenaria serpyllifolia subespècie leptoclados a aspecte general d’aquest menut teròfit x 0,5 b calze fructífer seccionat, que permet veure els curts pètals i la càpsula ja oberta per dents apicals x 4 c llavor x 20 2 Morró Stellaria media a brot florit x 0,5 b flor seccionada, de típics pètals bífids x 3 3 Cerastium pumilum a planta sencera x 0,5 b càpsula parcialment seccionada per a mostrar la típica placentació central x 3 4 Scleranthus annuus a aspecte general x0,5 b flor x4 5 Aspecte general d’ Spergularia rubra x 0,5 6 Herniaria hirsuta a branca x 0,5 b flor x 5 7…
El barrinador de la palmera
Barrinador de la palmera mascle posat sobre una fulla de palmera S’observen les ales posteriors, ataronjades i molt vistoses Víctor Sarto El barrinador de la palmera Paysandisia archon és un lepidòpter de la família dels càstnids, originari de l’Amèrica del Sud, des d’on fou introduït accidentalment Els adults tenen una envergadura alar d’uns 8 cm mascles i 9-10 cm femelles, amb un subtil dimorfisme sexual Les antenes, en ambdós sexes, són com les de les papallones de dia, acabades en una maça Les ales anteriors són de color oliva fosc, mentre que les posteriors són ataronjades, amb una…
Les himeneliàcies
Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…
Sant Pere del castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Situació Ruïnes de la capella de Sant Pere del castell de Paracolls, a la qual manca tot el sector de ponent ECSA - A Roura La capella de Sant Pere és situada damunt de l’esperó rocós, a l’extrem de tramuntana del conjunt de les ruïnes de la fortalesa de Paracolls, prop del caire de l’escarpat que cau vers l’engorjat dels Banys de Molig Fou bastida aprofitant l’espai d’un petit replà del rocam, que va ser anivellat artificialment en bona part Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E…
Sant Cristòfol de Bissaürri
Art romànic
Situació Detall del parament d’aquesta església, molt transformada, on s’aprecia l’aparell romànic inicial ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Cristòfol presideix el poble de Bissaürri, que s’assenta en una planura, plena de vegetació, a la falda del turó que porta el seu nom, damunt el marge esquerre del barranc de Bissaürri, a una altitud de 1 115 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH953081 El poble de Bissaürri es troba vora la carretera C-144, del Pont de Suert a Castillo de Sos, entre els quilòmetres 77 i 78 JBP El primer esment d’aquesta església, bé que indirecte, és de l’any 1068…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina