Resultats de la cerca

Professor d’història i membre del partit socialista, durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de la “unió sagrada” i participà en el govern com a ministre d’armament 1916-17 De tendència reformista, deixà el partit socialista 1919 i participà en la fundació del Buró Internacional del Treball Organització Internacional del Treball , del qual fou el primer president 1920-32

Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues

Inclou normes de conducta adaptades a la vida diària N'hi ha de tres formes la halakà, ensenyament de tipus jurídic o ritual, fonamentat sempre en el Pentateuc la haggadà, que comenta el text bíblic o la història sagrada, valent-se fins i tot de llegendes, de paràboles, de poemes, etc i el pesĕt , que actualitza les escriptures profètiques mostrant-ne el compliment en fets històrics

Nebot del cardenal Gomà Canonge lectoral de Barcelona 1948, professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona 1942 i de la facultat de teologia 1967, fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 És autor d’un notable estudi El Evangelio según San Mateo 1966 i 1976 i d’un comentari al Magnificat 1982 Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales 1988

Contribuí a l’estudi del pensament social Social Thought from Lore to Science , 1938, amb Harry Elmer Barnes i a la teoria sociològica Systematic Sociology , 1932 Modern Sociological Theory in continuity and Change , 1957 Estudià les diferències entre dos tipus ideals de societat la sagrada i la profana Aquesta distinció prové en part de Ferdinand Tönnies i de la polaritat que establí entre comunitat i associació

Ocupà càrrecs importants dins el seu orde i es distingí com a predicador Escriví poesies de caràcter festiu Fou un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura i posseí una bona cultura musical Li fou encarregada la traducció al llatí de diverses obres catalanes de Ramon Llull, entre les quals el Llibre de contemplació , a fi d’enviar-les a Roma perquè en comprovessin l’ortodòxia

Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada

Format a Llotja i al taller de Soler i Rovirosa Freqüentà Els Quatre Gats, on féu amistat amb Picasso, amb el qual el 1902 compartí el taller i viatjà a París Enquadrat en l’escola realista catalana d’escenografia, debutà el 1912 amb La Sagrada Família d’Avellí Artís Escenògraf titular del teatre Romea de Barcelona, treballà també per al Centre de Lectura de Reus

Augustinià, estudià a les Universitats de València i de Lleida, on fou catedràtic de filosofia, teologia i Sagrada Escriptura Fou prior del convent de València i definidor de la província d’Aragó El 1536 fou nomenat bisbe titular de Tars i auxiliar de Sogorb, vers el 1556 bisbe d’Ales Sardenya —però actuà com a auxiliar a Lleida—, i el 1573 arquebisbe de Sàsser

Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36