Resultats de la cerca

Conreà la biografia, el teatre, la poesia i, sobretot, l’assaig D’accentuat pessimisme i amb una evident influència de Nietzsche, és autor, entre altres obres, de Présences 1925, Goethe 1932, Portraits sans modèles 1935, Vues sur l’Europe 1939, Pages 1948, etc

Té un creixement lent i és considerat benigne, encara que presenta algunes característiques pròpies dels tumors malignes, ja que un cop ha estat extirpat es pot tornar a desenvolupar, per bé que no acostuma a infiltrar els teixits sans ni dóna lloc a metàstasis

El seu objectiu era “defender y propagar por todos los medios lícitos el amor a nuestra patria España y la integridad de su territorio para que siempre sea una e indivisible” President Juan Sans Coy vicepresidents Domingo Amposta i José Minguell Desaparegué abans de 1926

Fou un dels primers representants de l’opció academicista dins el Romanticisme Romains de la décadence 1847, Musée du Louvre Excellent retratista, hom li ha atribuït una certa influència sobre Manet Fou també mestre de Francesc Sans i Cabot i de Manuel Ferran i Bayona

Influït pel classicisme d’APalladio i de l’estil de Versalles Amic de Frederic II, que el nomenà arquitecte de la cort Féu el palau Sans-Souci a Potsdam 1745-47, inspirat en el Grand Trianon Construí també l’Òpera de Berlín 1741-43

Conreà l’assaig, la poesia i sobretot el teatre Le roi sans couronne 1906 i especialment Le carnaval des enfants 1910 Escriví també una sèrie dramàtica de caràcter històric Le sang de Danton 1931, Napoléon 1933, Le Roi-Soleil 1938, Le chant de la liberté 1939-45, etc

Fou fundat el 1972 i impulsat, entre d’altres, per Pere Sans, Celestí Hervàs, Manuel Vidal i els germans Vicent, Ramon i Joan Ortiz Ha organitzat proves de trial, motocròs, resistència, velocitat, pujades en costa i concentracions El seu pilot més destacat ha estat el campió de trial Adam Raga

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

Doctor en Medicina i en Ciències Naturals, és el bioespeleòleg amb l’obra més extensa Deixeble del romanès Emile George Racovitza, entre el 1909 i el 1917 recorregué Catalunya a la recerca de fauna subterrània i classificà un gran nombre de nous exemplars Disposà de la collaboració del mateix Racovitza, Faura i Sans, Rocafort, Bolívar i d’altres

Debutà a primera divisió el 1983, on romangué fins el 1993 excepte el període 1986-89, que arbitrà a segona i xiulà 55 partits Posteriorment, presidí el Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol 1993-2006 Ha collaborat en l’edició del llibre Reglamento del fútbol actualizado y comentado 1995, escrit per Àlex Sans Torrelles