Resultats de la cerca

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols

Velocista, fou campió d’Espanya de 200 m en pista coberta 1989, i de Catalunya de 60 m en pista coberta 1984 i de 200 m a l’aire lliure 1986, 1990 Tingué dos cops el rècord català de 200 m en pista coberta, el darrer aconseguit el 1989 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en uns Jocs Olímpics de Seül 1988, com a reserva dels relleus de 4 × 100 m També participà en els 200 m en els Campionats d’Europa de pista coberta 1986

Aconseguí el rècord mundial en les proves de 2 000 m llisos, 5 000 m llisos i 2 milles, i fou imbatut en els 5 000 m des del 1979 fins al 1989 En la prova dels 1 500 m guanyà 39 curses seguides des del 1985 fins al 1990 En els Jocs Olímpics de Seül, lesionat, només guanyà la medalla de bronze en els 800 m Ha estat el primer del Gran Prix d’Atletisme els anys 1986, 1988 i 1989 No participà, també per lesió, en els Jocs Olímpics de Barcelona

Al cap de tres anys d’iniciar-se en aquest esport, es convertí en el primer català que participà en la competició d’halterofília d’uns Jocs Olímpics, a Seül 1988 També disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà una medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1989 i es proclamà campió del Trofeu Comunitat Econòmica Europea 1988 En els Jocs Mediterranis assolí una medalla d’argent 1987 i una de bronze 1991 També fou set vegades campió d’Espanya El 2001 ocupà la presidència de la Federació Catalana d’Halterofília

L’actual economia mundial és dominada per un petit nombre de ciutats —Nova York, Londres, Tòquio, Seül, Los Angeles, Frankfurt del Main, París, Singapur— que tenen un paper estratègic fonamental A The Global City 1991 Saskia Sassen ha reflexionat sobre el paper de les grans ciutats en el procés de la mundialització, i constata com aquests nuclis, per la seva funció de centres d’operacions de les corporacions transnacionals, concentren una superabundància de serveis financers, tecnològics, mediàtics i de consultoria Hom ha aplicat també, de manera més genèrica, però amb el mateix…

Vinculat al Club Nàutic El Masnou, el seu primer èxit fou el Campionat de Catalunya que assolí amb el seu germà Josep Maria en la classe 470 1973 Guanyà dos títols estatals en flying-dutchman 1983, 1984 i el Campionat d’Europa de la mateixa classe amb Luis Doreste 1988 Es proclamà campió olímpic 1980, juntament amb Alejandro Abascal, en flying-dutchman, classe en la qual també competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 En Campionats del Món, conquerí una medalla de plata 1979 i una de bronze 1978 Fou campió d’Espanya en laser standard master 2004

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Començà la temporada 1975-76 i assolí la màxima categoria estatal la 1980-81 i la internacionalitat el 1984 Dirigí nou partits del play-off final de la Lliga ACB i una final de la Copa del Rei 1992 Participà en diversos torneigs preolímpics, en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en Campionats del Món i d’Europa i en totes les competicions europees de clubs Arbitrà la final de l’Eurobasket 1987 Es retirà en finalitzar la temporada 1997-98 El 1999 fou nomenat instructor d’àrbitres de la FIBA Exercí també d’assessor tècnic d’arbitratge de la federació espanyola

Guanyadora de la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Seül el 1988 en el concurs individual, de la medalla d’or per equips URSS, de la medalla d’or en el salt al cavall i de la medalla d’argent en els exercicis a terra Fou campiona del món el 1989, campiona d’Europa el 1990 i subcampiona del món el 1991 En els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 obtingué la medalla d’or en el concurs per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques però per a ella fou un gran fracàs

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final