Resultats de la cerca
Es mostren 1304 resultats
màquina d’afaitar elèctrica

Màquines d’afaitar elèctriques
Electrònica i informàtica
Aparell elèctric que permet d’afaitar o d’afaitar-se en sec.
Inventada el 1931 pel nord-americà Schick, consta d’una —o més d’una— ganiveta, amb tall simple o múltiple, que gira o es desplaça amb un moviment alternatiu —per l’acció d’un petit motor elèctric— arran i per sota d’una fina làmina metàllica proveïda de múltiples foradets, que deixa passar el pèl i l’orienta per al tall
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
podadora

Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
tronc buidat

Tronc buidat
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió construït a partir d’un tronc d’arbre, de dimensions variables, l’interior del qual es buida des d’una ranura o obertura longitudinal tot mantenint els extrems del tronc tancats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa en una cavitat Alguns exemplars poden tenir més d’un tall o obertura, o estar ornamentats amb figuracions simbòliques d’animals Es percut amb baquetes de fusta dura o bé directament amb les mans És un instrument utilitzat bàsicament en la transmissió de missatges i en l’acompanyament de danses i rituals d’antigues societats d’Oceania, Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud i el Sud-est asiàtic Si bé ha estat anomenat també tambor de tall o tambor de fusta , no és pròpiament un tambor, ja que no fa servir…
hidra
Hidra
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris
de la família dels hídrids que pertanyen als gèneres Hydra, Chlorohydra, Pelmatohydra
i afins.
Cèllules digestives i cavitat gàstrica d’una hidra A, hidra vista en un tall longitudinal 1, tentacle 2, obertura bucal 3, ectoderma 4, endoderma 5, cavitat gàstrica B, tall longitudinal ampliat de la part del cos 6, cèllula digestiva 7, cèllula glandular 8 cèllula digestiva amb miofibrilles Són hidropòlips solitaris i de petites dimensions pocs millímetres als quals manca la fase medusoide en el cicle biològic Tenen forma de sac allargat, amb un extrem disc basal fixat al substrat i l’altre amb l’obertura bucal i una corona de tentacles La reproducció és per…
Pere Jofre i Bosch
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Llicenciat en dret 1955 i en història contemporània 1960 a la Universitat de Barcelona, la seva militància política sempre ha anat lligada a partits nacionalistes En aquest sentit, durant la dècada del 1970 participà en la fundació d’Aliança Nacional Mallorquina ANAM i fou membre del comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN Pel que fa a la seva tasca com a investigador, ha centrat els seus treballs en qüestions d’identitat nacional dels Països Catalans i l’antifranquisme Entre la seva bibliografia cal fer esment de pròleg Història d’Andratx 1979 i La…
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina