Resultats de la cerca
Es mostren 1304 resultats
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de…
podadora

Podadora de tisora
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Agronomia
Eina de diverses formes emprada per a podar els arbres, els arbusts, etc.
Pot ésser de fulla o de tisora La podadora de fulla pot tenir la forma d’una petita falç falçó i tallar per l’aresta interior o per totes dues, o bé la forma d’una paleta, d’una espàtula, etc La podadora de tisora pot ésser de fulles curtes, l’una d’aresta còncava i sense tall i l’altra convexa i amb tall tisores de podar , o de fulles llargues proveïdes de mànecs també llargs de fusta podadora de jardiner
tronc buidat

Tronc buidat
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió construït a partir d’un tronc d’arbre, de dimensions variables, l’interior del qual es buida des d’una ranura o obertura longitudinal tot mantenint els extrems del tronc tancats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa en una cavitat Alguns exemplars poden tenir més d’un tall o obertura, o estar ornamentats amb figuracions simbòliques d’animals Es percut amb baquetes de fusta dura o bé directament amb les mans És un instrument utilitzat bàsicament en la transmissió de missatges i en l’acompanyament de danses i rituals d’antigues societats d’Oceania, Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud i el Sud-est asiàtic Si bé ha estat anomenat també tambor de tall o tambor de fusta , no és pròpiament un tambor, ja que no fa servir…
hidra
Hidra
Zoologia
Nom donat a diversos cnidaris
de la família dels hídrids que pertanyen als gèneres Hydra, Chlorohydra, Pelmatohydra
i afins.
Cèllules digestives i cavitat gàstrica d’una hidra A, hidra vista en un tall longitudinal 1, tentacle 2, obertura bucal 3, ectoderma 4, endoderma 5, cavitat gàstrica B, tall longitudinal ampliat de la part del cos 6, cèllula digestiva 7, cèllula glandular 8 cèllula digestiva amb miofibrilles Són hidropòlips solitaris i de petites dimensions pocs millímetres als quals manca la fase medusoide en el cicle biològic Tenen forma de sac allargat, amb un extrem disc basal fixat al substrat i l’altre amb l’obertura bucal i una corona de tentacles La reproducció és per…
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…
Pere Jofre i Bosch
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Llicenciat en dret 1955 i en història contemporània 1960 a la Universitat de Barcelona, la seva militància política sempre ha anat lligada a partits nacionalistes En aquest sentit, durant la dècada del 1970 participà en la fundació d’Aliança Nacional Mallorquina ANAM i fou membre del comitè executiu del Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN Pel que fa a la seva tasca com a investigador, ha centrat els seus treballs en qüestions d’identitat nacional dels Països Catalans i l’antifranquisme Entre la seva bibliografia cal fer esment de pròleg Història d’Andratx 1979 i La…
tisorada
Tall fet d’un cop amb les tisores.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina