Resultats de la cerca

Gaudí d’una posició oficial important i fou membre de l’Académie Française 1671 Escriví alguns poemes galants i participà activament en la cèlebre Querelle des Anciens et des Modernes a favor d’aquests darrers Cal cercar la seva obra més important —que el consagrà com a creador de la literatura infantil— en els contes, en prosa i en vers La Belle au bois dormant, Le petit Chaperon Rouge, Le Chat botté, Cendrillon , etc, publicats en el recull titulat Contes de ma mère l’Oye 1697

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments

Trinitari calçat, participà en els certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668 amb diverses poesies en castellà, però per al del 1665 escriví un romanç en català d’uns setanta versos titulat Per sos peus van estos versos També fou fiscal i redactà el “Vexamen” del certamen del 1668, anomenat Justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois Algunes de les seves poesies es publicaren en diversos reculls de l’època fins el 1686

Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid el 1832 Realitzà diverses obres al nucli antic de Barcelona entre les quals l’enderrocament del convent de l’Ensenyança, el 1846 i al passeig de Gràcia És l’autor de les cases de la cruïlla dels carrers de Llúria i del Consell de Cent, les primeres que es construïren a l’Eixample de Barcelona 1863, les quals, pel fet d’haver estat encarregades per un cert Josep Cerdà i Soler, hom havia cregut construïdes per Ildefons Cerdà

Titulat el 1906 Treballà uns quants anys al despatx de Puig i Cadafalch En la seva primera època sobresurten la casa Santamaria 1908 i la casa Pujadas 1909, a la Garriga, obres que recorden el Voysey de la casa Bedford Park El 1913 reformà l’interior de la Universitat Industrial de Barcelona Presentat al concurs de biblioteques populars, li foren encarregades les de Valls —la primera de Catalunya, 1918—, Olot, Sallent, Canet de Mar, etc, totes elles dins l’estètica noucentista, en què es pot incloure la resta de la seva obra

La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence 1925 Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença 1945 i director d’ensenyament superior 1953-60 Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère 1950 En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation 1962 exposa la seva teoria de l’ensenyament

De formació autodidàctica, escriví obres sobre música instrumental i danses Reglas y advertencias que enseñan el modo de tañer la guitarra 1774, que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos editat en fascicles També escriví Reglas para acompañar sobre la parte con la guitarra 1753, Arte de danzar a la francesa 1758, Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas 1757 També publicà almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa 1744, que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins el…

El 1643 François de Broglie 1611-56 fou investit pel duc de Savoia del comtat de Revel El 1660 adquiriren la senyoria de Dormans, erigida en marquesat el 1671 François-Marie de Broglie mort el 1745 fou creat duc de Broglie pel rei de França el 1742, i el seu fill, Victor-François de Broglie París, 1718-1804, mariscal de França, fou creat príncep del Sacre Imperi Fill seu fou Achille-Victor de Broglie , titulat duc, igual com el seu fill Jacques-Victor de Broglie 1821-1901, polític monàrquic, legitimista i historiador