Resultats de la cerca

És considerat, amb Georgius Agricola, precursor de la moderna mineralogia

La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de major…

Relacionat inicialment amb els crepusculars Tignola, 1911, adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio La maschera di Bruto 1908, La cena delle beffe 1909, L’amore dei tre re 1910, La Gorgona 1913, etc

Es formà amb el seu germà gran Giuliano Es dedicà preferentment als treballs de fusta i a l’escultura ornamental de marbre A Florència executà les obres més representatives Sant Joan amb putti 1476-81 a la porta de la Sala dei Gigli del Palazzo della Signoria, bust del comerciant Pietro Mellini 1474 Museo del Bargello i sobretot la trona de Santa Croce 1472-75, amb cinc relleus sobre la vida de sant Francesc Seguí amb personalitat la línia donatelliana a través de la influència dels germans Rossellino El 1489 planejà, seguint directrius brunelleschianes, el palau que li encomanà Filippo…

Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i Campanella D’entre…

Dotà els seus retrats d’una gràcia mesuradament rococó Conreà també la pintura religiosa i allegòrica dins un estil neoclàssic

Reaccionà contra el neoclassicisme del seu mestre Jacques-Louis David Treballà per a Napoleó i féu nombrosos retrats La seva obra més coneguda és Carità educatrice 1824, a la Galleria Pitti, de Florència

Fou l’iniciador, al seu país, del mètode històric d’investigació de la literatura És autor de les obres I primi due secoli della letteratura italiana 1870-79 i de Storia della letteratura italiana 1878-89

Treballà a l’òpera italiana de Londres tocava la flauta i l’oboè, llevat del temps que passà a Edimburg Escòcia Publicà una Collection of old Scots Tunes 1742 Autor de concerti grossi, overture a quattro , sonates per a diversos instruments, antífones, etc

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…