Resultats de la cerca

A setze anys s’enrolà en un vaixell corsari i a dinou en capitanejà un de propi Des del 1689 lluità en les guerres contra Holanda i Espanya el 1706 rebé el comandament de quatre naus, amb les quals vencé els anglesos al canal de la Mànega El 1711 conquerí Rio de Janeiro malgrat que disposava de pocs efectius Fou nomenat cap d’esquadra 1715 i, al cap de tretze anys, lloctinent general

Visqué a la cort bizantina, on ocupà altes dignitats civils i eclesiàstiques Contrari a la unió amb l’Església Catòlica, escriví la monumental ‘Ρωμαïκἡ ‘Ιστορία ‘Història Bizantina’, en tretze llibres, dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg i part del d’Andrònic II 1255-1308 Considerada com la continuació de la de Geórgios Akropolita, hi narra una part de l’expedició dels catalans Hom n'ha destacat els contrastos amb la Crònica de Muntaner

Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Jordi Cervelló SO Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA Barcelona, 11091980 PREMIS Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís Sert, Joan Miró…

Es formà a Mataró, on residí des dels tretze anys, i disputà el seu primer combat el 1951 Fou campió de Catalunya amateur 1952-54 del pes ploma Passà a professionals i ostentà els títols de campió d’Europa de la categoria 1955-56 i d’Espanya del pes lleuger 1955-60 i wèlter 1963-64 Els aficionats catalans el recorden pels seus combats amb José Carmona primer i amb Boby Ros després Es retirà el 1965

Pertany a l’Associació de Veïns de la Ronda de Sant Antoni de Llefià Disputa els seus partits al poliesportiu de Llefià Disposa de tretze equips, entre masculins i femenins, i d’una escola d’iniciació al basquetbol Organitza altres activitats com torneigs o un campus escolar de bàsquet S’hi han format jugadors posteriorment professionals, com José Manuel Piñero o Adrián Mesa En el palmarès destaquen un subcampionat de Catalunya masculí 1996 i un de femení 1997

Formada a la UD Torredembarra, fou subcampiona del món juvenil 2001 Ha guanyat tretze Campionats d’Espanya absoluts 2003-14, 2016 i té la plusmarca estatal de la seva especialitat amb 70,52 m 2016 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012, cinc Campionats del Món 2003, 2005, 2007, 2009, 2011 i quatre d’Europa 2002, 2006, 2010, 2012 Als Jocs del Mediterrani del 2013, aconseguí la medalla de plata

L’advocada turca Ebru Timtik mor després d’una vaga de fam de 238 dies El març del 2019 un tribunal la va condemnar a tretze anys i sis mesos de presó per "ser membre d’una organització terrorista" després d’un judici en què la defensa no va tenir accés a les proves i en el qual s’acceptaven testimonis anònims Timtik és el quart pres polític que mor en vaga de fam des del juny de 2020

Fundada el 1981, ha publicat tretze números fins el 2002, sobretot dedicats a la musicologia catalana i a la temàtica internacional d’aquesta disciplina Els articles, escrits majoritàriament en català, però també en castellà, anglès, francès i italià, han estat realitzats amb la collaboració de diversos especialistes nacionals i estrangers, i el seu conjunt totalitza 2 996 pàgines Cada volum conté els resums dels articles en anglès, francès i alemany Francesc Bonastre i Bertran n’és el director

Contractà el Teatre Tívoli per dos mesos i endegà una temporada que s’inicià el 12 de gener de 1901 i en la qual es representaren tretze obres Malgrat haver-hi participat els compositors més prestigiosos del moment, amb la programació de títols d’Enric Morera, Joan Lapeyra, Joan Gay, Salvador Bartolí i Enric Granados, i haver tingut un extraordinari ressò en la premsa, el resultat econòmic deficitari de la temporada truncà la continuïtat del projecte