Resultats de la cerca

Germà d’Aléxandros Oficial del tsar en la guerra antinapoleònica 1814, s’uní a la campanya antiturca del seu germà com a lloctinent al Peloponès 1821 El 1822 fou elegit president de la primera assemblea legislativa de la Grècia lliure Comandà les tropes de la Grècia oriental 1828, i el 1832 formà part del govern provisional

De contingut moralista, les seves obres contraposen la ingenuïtat i naturalitat del poble amb les ambicions de les classes dominants És autor, entre d’altres, de Rikas ja köhyä ‘Ric i pobre’, 1955, la trilogia Munnoni ja Mannerheim ‘La meva àvia i Mannerheim’, 1960-62, Aika ja uni ‘L’edat dels somnis’, 1993 i Faustus 1996

Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907

Emigrat als EUA 1902, s’uní a l’Industrial Workers of the World IWW, confederació sindical revolucionària, i compongué cançons que el proletariat cantà com a himnes de lluita A causa del seu prestigi i la seva combativitat, fou acusat, sense proves, de dos assassinats, i en un procés que provocà moltes polèmiques fou condemnat a mort

Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí

Filla de Ramon de Vilademuls i d’Alamanda de la Roca i neboda de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls Heretà dels pares la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca Perpinyà, que uní al patrimoni dels comtes d’Empúries quan es casà amb Hug IV mort el 1230 Fou mare del comte Ponç IV

Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912

Debutà el 1922, collaborant en diverses orquestres En 1939-47 dirigí el seu propi conjunt, i aquest darrer any s’uní al de LArmstrong, amb el qual collaborà fins el 1951 Posteriorment, continuà dirigint petites formacions fins a la seva mort El seu estil contribuí decisivament a la consolidació del trombó com a instrument solista en el jazz clàssic

Artista intellectual, a Sint-Martens-Latem s’uní a Gustave de Smet 1904 i esdevingué el cap espiritual de la seva segona escola de Latem Durant l’estada a Holanda 1914 intensificà el seu expressionisme unit a un rigor constructiu derivat del cubisme A Gant 1925, el seu gust pels temes fantàstics i rars l’apropà al superrealisme

La societat s’uní, a partir de l’any 1919, a l’empresa holandesa Philips Posseix fàbriques a Barcelona —Zona Franca—, Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat Fabrica tubs fluorescents, articles per a l’enllumenat, petits electrodomèstics, televisors i radiocassets El 1985 tingué uns ingressos de 25086 milions de pessetes amb una plantilla de 1889 empleats