Resultats de la cerca

Fou professor a Versalles Són importants les seves recerques sobre hidràulica i sobre elasticitat i resistència de materials Estudià l’equilibri dels cossos elàstics problema de Saint-Venant i establí la fórmula que duu el seu nom, sobre la velocitat dels gasos

Dirigí i renovà els conservatoris de Versalles 1931-41 i París 1941-54, on, durant l’ocupació nazi, s’oposà fermament a la deportació dels alumnes Escriví òperes La femme à barbe 1938, Lucifer 1948, d’estil molt personal, la suite Bal vénitien 1930, etc

Influït pel classicisme d’APalladio i de l’estil de Versalles Amic de Frederic II, que el nomenà arquitecte de la cort Féu el palau Sans-Souci a Potsdam 1745-47, inspirat en el Grand Trianon Construí també l’Òpera de Berlín 1741-43

Treballà gran part de la seva vida a Roma La Fe fulminant la Idolatria església del Gesù i sepulcre de la reina Cristina de Suècia basílica de Sant Pere del Vaticà De retorn a França 1705, collaborà en la decoració de Versalles i Marly

Comunica la mar Bàltica amb la mar del Nord Construït del 1887 al 1895 El canal fou internacionalitzat pel tractat de Versalles 1919, i, malgrat la denúncia dels seus compromisos feta pel govern alemany 1936, després de la Segona Guerra Mundial fou restablert el règim anterior

Treballà per a Versalles, però les obres més admirades foren per a la ciutat de París la font del carrer Grenelle i l’estàtua eqüestre de Lluís XV, destruïda durant la Revolució Francesa És cèlebre, també, L’Amor tallant el seu arc a la maça d’Hèrcules

Format a Amsterdam, arribà a París el 1721, on esdevingué amic i collaborador de Chardin S'especialitzà en el retrat burgès, gènere del qual arribà a ésser un mestre destacat Hom conserva obres seves al Musée du Louvre, al Rijksmuseum d’Amsterdam, a Montpeller i a Versalles

Els acords preliminars foren presos a Versalles febrer del 1871 França perdé Alsàcia i una gran part de Lorena a més, es comprometé a pagar una indemnització de guerra i com a garantia accedí a l’ocupació del nord i l’est del país per les tropes prussianes

Els socialdemòcrates hi tenien la majoria relativa, seguits dels catòlics i dels demòcrates Acceptà el tractat de Versalles 22 de juny de 1919 i aprovà una constitució 2 d’agost de 1919, que instaurà la república de Weimar , federal, parlamentària i democràtica, el primer president de la qual fou FEbert

Entrà al servei del comte d’Artois, a Versalles, on obtingué l’ajut de Maria Antonieta de França per a estrenar òperes còmiques, com Le chevalier à la mode 1781 i el seu major èxit, Nina, ou la folle par amour 1786 També deixà quartets de corda d’una gran qualitat