Resultats de la cerca

Gendre d' Edmond Boissier , l’acompanyà en algun dels seus viatges per les Illes Balears i el País Valencià Publicà, juntament amb Émile Burnat, Notes d’un voyage botanique dans les îles Baléares et dans la province de Valence Espagne 1882 A la mort de Boissier n'amplià l’herbari i les colleccions, que llegà posteriorment al Conservatori Botànic de Ginebra

Després d’uns quants anys de formació i viatges per Itàlia, el 1652 s’establí a Augsburg La seva obra, plenament identificada amb les formes barroques, pròpies de l’època, comprèn una sèrie important de pintures d’història i de gènere plenes de moviment i vigor, així com un nombre considerable de retaules de grans dimensions Retaule de l’Anunciació catedral d’Augsburg

Recorregué el curs sencer del Níger en dos viatges 1795-97 i 1805, en el segon dels quals morí ofegat Les observacions recollides en Travels in the Interior Districts of Africa 1797 i The Journal of a Mission to the Interior of Africa, in the Year 1805 1815 foren de gran utilitat en les posteriors exploracions europees al continent africà

Ha promogut una àmplia sèrie de cursets, conferències, viatges d’estudi, etc, així com contactes amb grups estrangers similars El 1957 promogué la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa, i el 1959 la d’una escola de secretariat del CICF, així com un Patronat d’Acció Social Ciutadana per a la creació de centres escolars als suburbis

Autor de novelles des de la trilogia La vie de Philippe Denis 1930-55 fins a Les réflexions de Monsieur FAT 1963, L’abonné de la ligne U 1964 i Hoffmann Canadà 1977 on amb sensibilitat i intelligència conreà l’anàlisi psicològica És autor també de llibres de viatges, d’assaigs, de poemes Monologue pour un disparu , 1974 i d’alguna peça teatral

Ministre d’educació nacional del govern de Vichy 1940 membre de l’Académie Française, en fou exclòs el 1944, i el 1945 fou condemnat a mort per collaboracionisme Exiliat, el 1958 tornà a França, però el 1960 en fou expulsat És autor dels assaigs L’enfance 1927, L’amitié 1929, etc, i de dos volums sobre viatges a la Xina

Cronista de la ciutat de Lleida Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que era susceptible Lérida , punt de partença de les reformes urbanes posteriors Donà a l’institut de Lleida una collecció de monedes de Pompeia i d’Egipte, fruit dels seus viatges per Europa i Àsia Hom el considera un precursor de la Renaixença a Lleida

El 1907 ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1914 Destinat a Colòmbia, fou enviat a la missió del Caquetá Primer vicari apostòlic i bisbe titular de Cadosia 1930, el 1928 publicà un llibre de viatges del S de Colòmbia El govern d’aquest país el feu membre de la Comisión Internacional de Límites amb el Perú

Acompanyà el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo a l’ambaixada prop del gran kan mongòlic Khublai Kan , encarregada per Gregori IX Fets a la mar 1271 a Laiazzo l’actual Ayas, al golf d’Alexandreta, travessaren l’Armènia i, per Acre, Täbrīz i Kermān, arribaren al golf Pèrsic Des de Pèrsia, passaren per Pamir i el desert de Gobi —regions ignorades pels europeus— i arribaren, a través de les vastes estepes mongòliques, als confins de Catai Xina i, finalment, a Pequín 1275 Protegits pel gran kan, durant els setze anys de sojorn els foren confiades missions importants al Yunnan, al Tibet, a l’…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el…