Resultats de la cerca

Eren els històrics Joan Casanelles president del nou partit, Francesc Viadiu i Joan Rodríguez Papasseit, amb Albert Alay, Frederic Rahola i Salvador Grau-Mora entre d’altres Al juny de 1977, l’Esquerra Renovada s’incorporà a la coalició senatorial Democràcia i Catalunya, i deixà llibertat de vot per al congrés La reconciliació, afavorida pels resultats electorals, es consumà al desembre de 1977 i el partit fou donat de baixa al juliol de 1978

El Partit Popular Europeu PPE suspèn el FIDESZ de veu, vot i representació en els òrgans i actes del partit El FIDESZ, liderat pel primer ministre Viktor Orbán i que controla dos terços al parlament hongarès, rep la sanció per les vulneracions de l’estat de dret, de la llibertat d’expressió i les campanyes contra els immigrants Inicialment se n’havia demanat l’expulsió però finalment s’opta per la suspensió

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra confirma la condemna a 9 anys de presó per als cinc joves acusats de violació d’una noia als Sanfermines de 2016 La sentència és per abusos sexuals continuats i no per violació, i té el vot particular de dos dels cinc magistrats, que consideren que la condemna hauria de ser més llarga 14 anys i 3 mesos perquè hi va haver intimidació i, en un cas, robatori

Les Corts Valencianes aproven una proposició conjunta del PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció de part del grup Ciutadans i el vot contrari del PP, per la qual es deroga la llei de senyes d’identitat aprovada el 2015 pel Govern d’Albert Fabra Aquesta llei rebutjava, entre d’altres, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i adoptava el discurs blaver, que nega la unitat de la llengua als Països Catalans

Les Corts Valencianes elegeixen l’advocat Joan Llinares nou cap de l’Agència Antifrau valenciana Llinares obté el suport del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans amb 66 vots, set més dels necessaris per a aconseguir les tres cinquenes parts de la cambra per a aquest nomenament El PP havia avançat dies abans que no donaria suport a cap dels candidats No hi ha cap vot negatiu 24 són en blanc i 5 són nuls

La seva finalitat és garantir-ne la participació en l’exercici del poder polític, com a elector o com a representant dels electors, i constitueixen les relacions entre els ciutadans i l’estat Els principals drets polítics són el dret a eleccions lliures, el dret a vot, el dret d’accés a les funcions i els càrrecs públics, el dret d’associació, el dret de reunió i el dret de sufragi passiu

La Comissió Federal de Comunicacions, l’organisme regulador als Estats Units, anuncia que permetrà als proveïdors dels serveis d’internet donar prioritat a determinats serveis, alentint o accelerant l’accés a les dades o bé cobrant als usuaris La nova regulació s’aprova només per un vot de diferència i és un pas enrere en la política de Barack Obama de garantir la neutralitat a la xarxa La mesura és rebuda amb nombroses crítiques i protestes

El candidat socialista Marcellí Iglesias és investit president d’Aragó gràcies al vot dels diputats del seu partit 23, del PAR 10 i d’IU Aquest acord tripartit, afegit a l’abstenció dels cinc diputats de la Chunta Aragonesista, supera els 28 vots del PP, partit que ha governat Aragó els darrers 12 anys amb l’excepció del període 1993-95, en mans dels socialistes Nascut a Bonansa Ribagorça el 1951, Iglesias és el primer catalanoparlant que presideix Aragó

Era de la família empordanesa dels Peratallada i nebot, sembla, del bisbe de Girona Berenguer Dalmau Era canonge el 1138 Assistí a la cort d’Osca del 1162 i signà la publicació del testament sagramental del comte Ramon Berenguer IV Dotà i afavorí la canònica de Sant Pere Cercada El 1166 féu vot d’anar a Terra Santa El mateix any acompanyà el rei Alfons a l’expedició de Provença Inicià les obres del palau episcopal de Girona

Diputada pel Partit Radical a les Corts Constituents de 1931-33 El 1936 publicà El voto femenino y yo , on recollia les seves intervencions a les Corts defensant el dret de vot per a les dones Desplegà una gran activitat a favor dels drets de les dones i aplegà algunes conferències en el llibre El derecho de la mujer 1936 Més tard publicà la biografia de Concepción Arenal i de Sor Juana Inés de la Cruz