Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…

L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…

Situació i presentació El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra 1977 m, passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs 2061…

Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de…

Durant el seu govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956

Les seves possessions als comtats de Besalú i de Girona, que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona 947 que el 957 capitanejà la rebellió que bandejà el comte Guifré de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia

Ajudà ‘Abd al-Raḥmān III contra els cristians 934 però el 937 es reconegué tributari de Ramir II de Lleó Aquest rei, el de Navarra i Abū Yaḥyà formaren un bloc contra ‘Abd al-Raḥmān però aquest vencé la coalició i obligà Abū Yaḥyà a sortir-ne El 939 Abū Yaḥyà formà part de la gran expedició musulmana derrotada a la batalla de Simancas, on caigué presoner de Ramir II de Lleó

És autor d’un tractat de farmacologia Llibre dels fonaments de les veritables propietats dels medicaments , un dels més antics documents de prosa en persa, on descriu 585 medicaments i, probablement per primera vegada, nombrosos fets químics d’importància

El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred I de Cerdanya

Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als béns de la…