Resultats de la cerca

Format al BM Granollers, destacà com un dels millors extrems de la Lliga ASOBAL El 1996 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual aconseguí la majoria de títols La seva trajectòria en la màxima categoria també inclou els equips del Teucro Pontevedra, BM València i Gummersbach alemany Finalitzà la seva carrera al BM Melilla, Naranco d’Oviedo i BM La Roca Fou internacional absolut 36 vegades El seu palmarès inclou dues Copes d’Europa, dues Lligues ASOBAL, dues Supercopes d’Europa, dues Supercopes d’Espanya i dues Copes del Rei Fou un cop el màxim golejador de la Lliga ASOBAL Quan deixà…

Davanter del Club Esportiu Europa, començà jugant de porter al Club Neptuno, al barri de Gràcia de Barcelona Posteriorment i encara en categories inferiors fitxà pel Club Esportiu Europa, on jugà pràcticament tota la seva carrera esportiva 1918-31 L’any del seu debut amb l’Europa aconseguí pujar a la primera categoria regional Jugà a primera divisió espanyola 1928-31 des de la seva creació Es retirà a l’Iluro de Mataró 1931-32 Guanyà el Campionat de Catalunya 1923 i fou subcampió del Campionat d’Espanya el mateix any També fou subcampió del Campionat de Catalunya en sis ocasions…

Durant tota la seva carrera esportiva jugà al Club Egara i fou un dels membres de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou cinquanta vegades internacional amb la selecció espanyola i aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma 1960 També participà en els Jocs de Tòquio 1964 i els de Munic 1972, encara que hagué de renunciar als Jocs de Mèxic 1968 per motius extraesportius El 1960 rebé la medalla de…

Estudià violí amb la seva mare i, posteriorment, amb George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per Gabriel Pierné Perfeccionà els seus estudis amb Carl Flesh, a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional El 1943 Francis Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la Segona Guerra Mundial Morí en un accident d’aviació amb el seu germà, el pianista Jean Neveu,…

Inicialment dedicat al country , canvià al jazz després d’escoltar Charlie Parker El 1959 s’uní al grup del saxofonista Ornette Coleman, el principal proponent del free-jazz dels anys seixanta i setanta, que l’influí decisivament, tot i tocar sovint en formacions i intèrprets molt més tradicionals Fou també molt important la seva participació en el quartet del pianista Keith Jarrett 1967-77 i el 1969 fundà la Liberation Music Orchestra juntament amb la pianista Carla Bley, grup que a més de caracteritzar-se pel vessant musical innovador també ho feu pel compromís polític Haden destacà també…

Lateral dret, inicià la seva trajectòria en la màxima categoria al BM Valladolid 1992-96 Passà pel Caja Cantabria 1996-2001 i el BM Ciudad Real 2001-05, i finalitzà la carrera al BM Aragón 2005-08 En el seu palmarès figuren tres Recopes d’Europa 1998, 2002, 2003, una Lliga 2004, quatre Copes Asobal 1997, 1998, 2004, 2005, una Copa del Rei 2003 i una Supercopa d’Espanya Disputà 133 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i dels Jocs Mediterranis 2005, i guanyà dues medalles de plata 1998, 2006 i una de bronze 2000 en els Campionats d’Europa…

S’inicià al Club Esportiu Noia, passà pel Club Patí Torrelavit i tornà al Noia per jugar amb l’equip sub-23 i el primer equip, amb el qual el 1972 debutà a la màxima categoria i fou subcampió de Lliga 1981 Fitxà pel Liceo de la Corunya 1983-84, equip amb què guanyà la Copa del Rei, marxà a Itàlia per jugar en el Valdagno 1984-85, fitxà pel Club Hoquei Piera 1985-86 i acabà la carrera al Reus Deportiu 1986-88 Amb la selecció espanyola, fou subcampió del món 1982 i campió d’Europa 1983 Una vegada retirat, entrenà durant una breu etapa el Club Patí Cambrils a la primera divisió

Jugador del Poble Sec i del Centre d’Esports Sabadell, posteriorment fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Futbol L’any 1964 inicià la carrera periodística a Tele/eXpres , i dos anys després ingressà a Mundo Deportivo , on es dedicà durant trenta-tres anys a la divulgació del futbol de base, i fou un pioner en aquesta matèria Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el Trofeu Husa a la divulgació periodística esportiva 1996 Publicà diversos llibres El ayer y hoy del fútbol catalán 1976, Día a día una recopilació dels partits…

Formada al Club Oasis, desenvolupà una llarga carrera al Club de 7 a 9 i a l’Ariel El 1955 fou subcampiona de Catalunya individual i el 1959, campiona de dobles mixtos L’any 1962, en els Campionats d’Espanya guanyà els quatre títols possibles individual, dobles femenins, dobles mixtos i equips, amb el Club de 7 a 9 Els anys 1963 i 1964 perdé les finals individuals En desaparèixer el Campionat de Catalunya l’any 1962, es proclamà campiona provincial de Barcelona individual 1967, 1968, 1969, de dobles 1966, 1967, 1969, de mixtos 1964, 1966 i de clubs 1966, 1967, amb el Club de 7 a…

Especialitzat en salt de llargada i triple salt, s’inicià al Club Natació Barcelona, on desenvolupà la seva carrera Entre el 1945 i el 1951 pujà al podi en tots els Campionats d’Espanya, i es proclamà campió de llargada i triple salt 1948, 1950, subcampió de llargada 1946, 1947, 1951 i de triple 1947, 1949 i tercer en llargada 1945 i en triple 1946, 1951 El 1946 també fou campió d’Espanya de 4 × 100 m amb el CN Barcelona En els Campionats de Catalunya fou quatre cops campió en triple salt 1946, 1947, 1948, 1950, tres en salt de llargada 1946, 1947, 1949, dos en 4 × 100 m 1947,…