Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Vicent Salavert i Roca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de…
Josep Ruiz de Lihory i Pardines
Història
Baró d’Alcahalí i Mosquera.
Erudit, escriptor i polític Estudià dret a València Deixeble de Teodor Llorente El 1874 acollia a casa seva els organitzadors del pronunciament de Sagunt Fou, amb la monarquia restaurada, regidor, diputat provincial, alcalde de València 1884, diputat a corts per Alzira 1890 i governador civil de Valladolid i de Mallorca Membre de l’Academia de San Fernando, publicà Diccionario biográfico de artistas valencianos 1897 —premiat per Lo Rat Penat el 1894—, Diccionario biográfico de músicos valencianos 1900, La música en Valencia 1903, Historia del monasterio de la Murta, Alcalá de…
Francesc Grases i Gralla
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella , on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts El Consell…
Giambologna
El rapte de les Sabines (1579-83), escultura de Giambologna situada a la Piazza della Signoria, a Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
El 1556 apareix a Florència sota el mecenatge de Bernardo Vecchietti La seva primera obra coneguda és la font de Neptú 1563-67, a Bolonya El seu estil es caracteritza per una recerca del moviment mitjançant unes formes voluptuoses, un allargament del cànon i un detallisme d’orfebre Treballà en bronze, i se'n conserven els originals al Victoria and Albert Museum de Londres Té obres de tema mitològic Mercuri —dit de Mèdici—, 1580 El rapte de les Sabines , 1579-83, retrats Cosme I , 1587-95 Felip II , començat el 1606 i de tema religiós relleus a les capelles Grimaldi, 1579-85, i Salviati,…
Juan Nicasio Gallego y Hernández del Crespo
Literatura catalana
Poeta.
Capellà reial, es donà a conèixer amb poemes publicats en diversos periòdics Fou diputat a les corts de Cadis i secretari de la comissió per la llibertat d’impremta Empresonat durant la primera etapa absolutista de Ferran VII, cap al 1820 fou nomenat ardiaca major de València Restaurat l’absolutisme 1823, es refugià a Barcelona i a Montpeller, amb els ducs de Frías El 1828 tornà a Madrid fou censor de premsa i senador El 1830 ingressà a l’Academia Española, que li publicà les Obras poéticas 1854, formalment clàssiques i conceptualment identificades amb el Romanticisme se'n…
Jordi Costilla
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor castellà establert a València (1502-32).
Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515,…
Ricardo de Churruca y Dotres
Arquitectura
Arquitecte.
Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a…
Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó
Història
Quart senyor de la baronia d’Híxar.
Prengué part en les lluites de la Unió contra Pere III 1347, fou pres a la batalla d’Èpila i perdonat seguidament Lluità al costat del rei contra l’infant Ferran 1352 i a la guerra de Castella Ajudà el rei a alçar el setge de València i jurà la pau amb Navarra a Sos 1364 Amb Enric de Trastàmara, participà a la batalla de Nájera i fou pres 1367 Rescatat, fou un dels qui juraren la pau d’Almazán 1375 Ingressà a l’orde de sant Bernat, al monestir de Rueda, però intervingué encara activament a les corts de Montsó 1383-84 De la seva tercera muller, Isabel de Mesía o de Mejía, tingué…
Gombau d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea i de Xiva, fill de Bernat Guillem.
Fou sobrejunter o veguer de Ribagorça i Pallars, i assistí a la coronació de Jaume II 1291 Amb Roger de Lloria anà a Sicília i fou un dels capitans principals de l’illa prengué part en la batalla del cap d’Orlando 1299 A les corts de Saragossa, jurà l’infant Jaume com a successor del regne 1301, i s’ocupà de la població del Coll de Balaguer 1302 Com a procurador del Regne de València des del 1305, tingué una gran actuació en les qüestions amb Castella, les fronteres de Granada i la reducció dels templers a l’obediència reial 1308 Fou tutor dels fills de Roger de Lloria i Saurina…
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’…