Resultats de la cerca
Es mostren 3901 resultats
batalla d’Anglaterra
Història
Militar
Nom donat als enfrontaments entre la RAF i la Luftwaffe que es produïren al cel britànic durant la Segona Guerra Mundial (del 10 de juliol al 31 d’octubre de 1940).
Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d’atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials Els britànics, dirigits pel mariscal de l’aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d’abatre un gran nombre de bombarders alemanys Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres Aquests esdeveniments feren fracassar l’intent d’invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics
Domus de Vilaregut (Oristà)
El llinatge dels Vilaregut consta des del 1185 amb Bertran de Vilaregut Amb Pere de Vilaregut i el seu fill Berenguer, actius en la segona meitat del segle XIII, la família tingué els moments de màxim esplendor La família Vilaregut passà a Itàlia i des d’allà Berenguer de Vilaregut es vengué el casal patrimonial L’antiga domus avui convertida en mas, es troba a curta distància del Prat del Toneu i del mas Santa Olarieta L’edificació actual encara conserva un aire de fortalesa medieval però no té cap resta romànica visible i patent
matagent

Matagent
BioImages (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros, de la família de les boletàcies, de 6 a 30 cm de diàmetre, de barret hemisfèric o convex, blanquinós i mat, de tubs grocs i posteriorment vermells i de cama curta, inflada i de color vermell i groc.
Es fa en boscs caducifolis i en landes, sobre substrat calcari És tòxic La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics Boletus erythropus , el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible, però en cas de dubte és millor rebutjar-los
làmpada de Davy
Geologia
Làmpada amb la flama protegida que serveix per a comprovar la seguretat de l’atmosfera en una mina.
És especialment indicada per a descobrir les barreges metà-aire grisú, tan freqüents a les mines de carbó També serveix per a indicar les atmosferes deficients en oxigen Les primeres làmpades de seguretat foren el resultat dels treballs fets durant el segle XVIII pels científics anglesos sir Humphry Davy, William Reid Clanny i George Stephenson, els quals volien proporcionar una illuminació segura i alhora portàtil a la indústria minera Les làmpades que hom usa actualment són una modificació del model primitiu i hom les anomena de tipus Wolf
Daniel López Soldevila
Esports de tir
Arquer.
Membre del Club d’Arquers de Catalunya, es proclamà campió d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure en dues ocasions 1952, 1954 El 1952 també guanyà el Campionat de Catalunya i diversos concursos de tir amb arc, com el trofeu mediterrani o el Verge de Montserrat D’altra banda, guanyà tres vegades el Torneig Internacional Postal Copa Seefab 1952, 1953, 1954 Baté el rècord estatal de tir amb arc en diverses ocasions, en especial durant l’any 1952 L’últim torneig que guanyà fou el concurs als 70 m, a Manresa 1956
Mònica Delgado Cruz
Atletisme
Atleta especialitzada en salt de perxa.
S’inicià en salt d’alçada i curses de velocitat al Centre Atlètic Laietània, però poc després, entrenada per Norbert de Haro, s’interessà pel salt de perxa El 1996 guanyà el Campionat de Catalunya juvenil tant en pista coberta com a l’aire lliure El mateix any establí el rècord català i estatal absolut, marca que millorà en quatre ocasions 1997 en l’àmbit català L’any 1997 es proclamà campiona de Catalunya en categoria júnior i absoluta Abandonà la competició poc abans de participar en el Campionat d’Europa júnior 1997
Aeròdrom de Ca n’Oriac
Esports aeris
Antic aeròdrom de Sabadell.
També conegut com camp de vol de Ca n’Oriac, fou inaugurat el 1925 tot i que anteriorment alguns pilots de l’Aeròdrom Canudas i d’Aeronàutica Naval ja l’havien utilitzat Ferran Llàcer formà part de la delegació local de la Penya de l’Aire de Sabadell que utilitzava aquest aeròdrom de base A causa de les seves dimensionsreduïdes i del seu estat precari perdé protagonisme, sobretot quan el 1931 el Clubd’Aviació de Sabadell començà a utilitzar els terrenys situats a les finques de can Diviu i can Torres, futur aeroport de Sabadell
Lluís Bertrand Coma

Lluís Bertrand Coma
Heraldo Deportivo
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Format per Domingo Rosillo, ingressà a l’Escola Catalana d’Aviació el 1916 Fou el segon alumne que rebé el títol de pilot, el 29 de juny de 1917, només superat per Josep Canudas algunes setmanes abans Estigué vinculat amb l’Aeroclub de Catalunya i participà en el I Concurs de Tardor 1919 organitzat pel club El 1923 fou cofundador i directiu de la Penya de l’Aire i el 1929 s’incorporà a l’Escola d’Aviació de Barcelona com a professor, activitat que prosseguí fins a la Guerra Civil
Francesc Ortega Monasterio
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Rebé el bateig d’aire l’any 1931 i dos anys després ingressà a l’Aero Popular de Madrid Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Girona Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, el 1967 formà part del grup fundacional de l’Aeroclub de Girona i n’assumí el càrrec de secretari tècnic Acabà el curs de pilot civil sota el mestratge de Josep Gorina Durant la dècada de 1970 també practicà el vol a vela amb Pere Ribalta El 1990 rebé la medalla de l’esport aeri de la Generalitat de Catalunya
Oriflama

Exemplar núm. 93 de la revista Oriflama (març 1970)
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’informació general, publicada a Barcelona.
El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977