Resultats de la cerca
Es mostren 1709 resultats
server

Branca de server amb les serves madures
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 20 m d’alt, de fulles imparipinnades amb folíols oblongs serrats, de flors petites amb cinc pètals blancs, reunides en corimbes, i de fruits (les serves) en pom, piriformes.
Propi de l’Europa meridional i central, es fa a la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa També és conreat com a ornamental i pels fruits, que són comestibles un cop madurats en palla
robínia

Branca de robínia en fruit
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fins a 25 m d’alt, de fulles imparipinnades, amb folíols ovals i enters, d’estípules transformades en espines, de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum.
Prové de l’Amèrica del Nord i és molt comú als Països Catalans, naturalitzat o plantat com a ornamental
arç blanc

arç blanc amb fruits
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell.
Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa La seva fusta, compacta i dura, té diverses aplicacions en fusteria
aromer
Botànica
Arbust o arbre baix, de la família de les mimosàcies, molt espinós, de fulles doblement compostes, com les de les acàcia
veritables, i flors grogues i oloroses, agrupades formant glomèruls esfèrics anomenats, com la flor mateixa, aromes
; branques en ziga- zaga.
És corrent al migjorn valencià, on en fan tanques en general és conreat com a planta de jardí
bellaombra
bellaombra
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.
És propi de l’Amèrica del Sud molt popular a l’Argentina, on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània
escultura
Nu femení, escultura de marbre d’Enric Casanovas i Roy
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Obra esculpida.
El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva realització, en…
Taxonomia dels Fongs. Filogènia basada en caràcters morfològics i moleculars
La classificació dels fongs en vuit fílums, àmpliament acceptada actualment A partir de dades del The Tree of Life Web Project Els fongs en sentit ampli són un grup heterogeni d’organismes heteròtrofs, que no tenen plasts i que han de treure l’energia que necessiten per viure de l’oxidació de restes vegetals o animals fongs sapròfits o d’organismes vius fongs paràsits Els estudis moleculars han tingut una gran repercussió en la sistemàtica actual d’aquest conglomerat d’organismes en què figuren, entre d’altres, algunes floridures que pertanyen al grup dels zigomicots, les cassoletes…
Botànica popular
Els usos de les plantes Cirerer d'arboç florit, i amb fruits de l'any anterior a la mateixa branca Enciclopèdia Catalana – Eugeni Sierra Les societats humanes sempre han gestionat la natura en la qual han basat i desenvolupat la seva existència Les diferents ètnies humanes han modulat l’entorn natural al mateix temps que eren modulades per ell, i l’experiència d’aquesta interacció ha originat un cúmul de sabers De pares a fills i d’avis a néts potser convé precisar que és majoritàriament de mares a filles i d’àvies a nétes, sense voler dir que pares, fills i néts no hi facin cap paper tot…
el Moianès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia física Cap de comarca, Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…
Santa Maria de Porqueres

Interior de Santa Maria de Porqueres
JoMV (CC BY-NC-SA 4.0)
Església
Església del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), a la riba occidental de l’estany de Banyoles.
L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…