Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
Arxiu General del Regne de València
Dipòsit del fons documental produit perles diverses administracions del Regne de València.
Creat pel rei Alfons el Magnànim a les corts de València del 1419 per a la custòdia de tota la documentació procedent de la cancelleria reial, com també de totes les actuacions dels seus tribunals L’aplegament d’aquests fons documentals no tingué lloc aleshores, ni quan Carles III ho disposà expressament l’any 1770, sinó l’any 1860, quan foren installats al convent de la Companyia de Jesús L’arxiu és repartit en aquestes seccions arxiu reial consell o reial audiència, cancelleria i lloctinència, processos i sentències Generalitat del Regne provisions, mercaderies importades i…
Diego Gómez i García
Política
Docent i activista.
Procedent d’una família immigrada, adoptà el català com a llengua pròpia La seva principal ocupació ha estat la docència en centres de Carcaixent i Alzira la Ribera Alta Ha estat president de l’entitat cívica Escola Valenciana 2002-10, en uns anys de gran creixement de l’associació, el màxim reconeixement social i l’obertura de les línies estratègiques de l’entitat més enllà de l’ús del català a les escoles En 2011 formà part de la llista municipal de la Coalició Compromís a Alzira, essent escollit regidor, i tancà simbòlicament la llista de la mateixa formació a les Corts…
Ricard Samper i Ibáñez
Història
Polític.
Advocat, milità en la Unió Republicana Autonomista i fou alcalde de València 1920-22 Diputat a les corts constituents de la Segona República 1931, fou ministre de treball i d’indústria i comerç el 1933, en dos governs presidits per Alejandro Lerroux L’any 1934 28 d’abril — 1 d’octubre fou president del consell de ministres en un govern de transició Necessitat dels vots de la Lliga al Parlament, impugnà davant el Tribunal de Garanties la competència del Parlament de Catalunya per a promulgar la llei de Contractes de Conreu, si bé després collaborà en la resolució del plet Cessà…
Vicent Salavert i Roca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de…
Àlvar Pascual-Leone i Forner
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Afiliat al Partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana Conseller de l’ajuntament de València 1931, fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut Fou diputat a corts 1931, 1933 i 1936 i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana El 1939 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral Fou des de la…
Antoni Pedrol i Rius
Història del dret
Advocat i jurista.
Cursà estudis de dret a Saragossa i es traslladà a Madrid, on exercí d’advocat especialitzat en dret mercantil Fou fundador l’any 1969 del Círculo de Estudios Jurídicos, on, per primera vegada, hom aconseguí que públicament en l’època de la dictadura fossin tractats temes contraris a la legislació vigent, com ara el divorci i la vaga Fou degà al collegi d’advocats de Madrid des del 1973, president del consell general de l’advocacia des del 1974 i president de la Unió Iberoamericana de Collegis d’Advocats des de la seva fundació 1976 Fou senador reial a les corts constituents del…
Agustín de Argüelles
Història
Polític.
Diputat a les corts de Cadis, on intervingué eloqüentment en els debats sobre l’abolició del turment, la llibertat d’impremta, etc En retornar el poder absolut 1814, Ferran VII el condemnà a vuit anys d’empresonament a Ceuta la revolució del 1820 l’alliberà i es convertí en ministre de governació del primer govern constitucional abril del 1820, que durà fins a la crisi " de la coletilla " març de 1821 El 1823 hagué d’emigrar a Anglaterra, on residí fins a la mort de Ferran VII Recomençà, en retornar a la península Ibèrica, la seva carrera política, i el 1940 fou nomenat tutor d’…
Faustí Ballvé i Pallisé
Economia
Dret
Economista i advocat.
Féu estudis de dret a Barcelona i els amplià a la Gran Bretanya i Alemanya Fou cap del Partit Republicà d’Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, i diputat a corts el 1936 Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín, publicà Resumen de derecho español 1926 Exercí com a advocat del consolat alemany a Barcelona Exiliat a Mèxic 1942, fou professor d’economia a l’Institut Tecnològic de Mèxic ITM i a la facultat de…
Josep Maria Albert i Despujol
Història
Industrial.
Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats Sevilla El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de procurador en …
Joan de Peguera i Claris
Història
Política
Cavaller i polític.
Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a…