Resultats de la cerca
Es mostren 5831 resultats
fràngula
Botànica
Arbust alt, caducifoli, de la família de les ramnàcies, de fulles ovades i esparses, flors verdoses i axil·lars i fruits arrodonits i negres a la maturitat.
Centreeuropeu, es fa en llocs humits de la muntanya mitjana La seva escorça té propietats purgants
festuca
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les gramínies, de fulles linears ligulades i de panícula ramificada.
Són plantes essencialment pratícoles, sobretot de muntanya, com la festuca supina F supina o el gispet
campaneta gran
Campaneta gran
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tija de 20 a 50 cm d’alçada, híspida, fistulosa, fulles lanceolatolinears de 5 a 10 cm de llargada, flors de color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i fruits capsulars dehiscents triloculars.
Viu als rocams calcaris de muntanya Abunda als Pirineus, i també a les terres costaneres catalanes
asarina
asarina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, pilosa, viscosa, de fulles reniformes i oposades i flors d’un blanc groguenc, estriades de rosa, oloroses.
Pròpia de les roques silícies de la muntanya mitjana, és també conreada algun cop en jardineria
Gangtog
Ciutat
Capital de l’estat de Sikkim, Índia, al SE del país, a la vora del riu Tista.
És una petita població de muntanya, a uns 1 600 m d’altitud Centre comercial i agrícola
armèria
armèria ( Armeria alpina )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les plumbaginàcies, cespitoses, amb fulles linears o lanceolades i tiges portadores de glomèruls de flors purpúries o blanques.
A ruscinonensis viu a les roques litorals, però la majoria d’armèries són plantes d’alta muntanya
corner
Botànica
Arbust, de la família de les rosàcies, de fulles caduques el·líptiques, serrades i llanoses pel revers quan són tendres; de flors blanques, aplegades en raïms terminals pauciflors, i de fruits pomacis petits, globulosos, blaus negrosos.
És planta de les rouredes seques submediterrànies, i abunda sobretot a la muntanya mitjana, en terrenys calcaris
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
badola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, molt ramificada, baixa, de fulles triangulars sagitades de sabor àcid i flors verdoses agrupades en panícula.
Viu a les pedrusques de muntanya és freqüent als Pirineus Havia estat emprada antigament com a verdura
herba de l’ala
Herba de l’ala
Karelj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, perenne, robusta, de 100 a 150 cm d’alçària, de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
Es fa en prats humits i herbassars de muntanya Havia tingut molta estima com a planta medicinal