Resultats de la cerca
Es mostren 8167 resultats
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
barraca
Casa petita i rústica com les que habiten els qui exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats (carboners, roders, serradors, etc).
cançoner | cançonera
Dit de qui amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc, difereix l’execució d’una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
comandant | comandanta
Aquell qui comanda, especialment en l’exèrcit i en la marina independentment de l’entitat de les tropes i del grau.
enganyifa
Engany, allò que diu, fa, etc, el qui tracta d’enganyar, especialment no donant allò que hom n’esperava, causant decepció.
dendròfor
Religions de Grècia i Roma
El qui en les processons de les festes en honor de Dionís i Demèter portava plantes o branques d’arbres sagrats.
En el món romà, els dendròfors eren agrupats en una mena de confraria al servei del culte de les divinitats, d’origen frigi, Atis i Cíbele La relació entre aquests i una corporació artesana posterior, homònima, del ram de la fusta, no ha estat del tot confirmada
honra
Condició del qui es conforma a la probitat, al deure, la qual el fa digne de l’estima de la gent.
escatador
Oficis manuals
Espàtula emprada per a escatar, a les peces de terrissa, les besadures perquè no es faci talls el qui les manegi.
Jaume Garcia
Arxivística i biblioteconomia
Història
Arxiver i erudit, fill del també arxiver de l’arxiu reial de Barcelona Dídac Garcia, de qui esdevingué coadjutor el 1436.
Tots dos procedien de l’escrivania reial i dugueren a terme a l’arxiu la redacció de diversos índexs Jaume fou amic i collaborador de l’humanista Pere Miquel Carbonell, que el succeí en el càrrec Escriví una genealogia dels reis de Catalunya-Aragó El rei Renat d’Anjou li encarregà la redacció d’un Llibre de les batalles , que no degué arribar a escriure Morí de pesta
Francisco de Mora
Arquitectura
Arquitecte castellà, deixeble de J.de Herrera, amb qui col·laborà al començament, del qual, però, es diferencia per una major llibertat constructiva.
Per encàrrec del duc de Lerma, privat de Felip III, el 1604 inicià la seva obra principal el projecte i la realització de la urbanització de la ciutat de Lerma També és autor de l’església del Convento de San José d’Àvila 1618