Resultats de la cerca

Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…

Llicenciat en dret, abandonà l’exercici de la carrera per la pintura Estudià, becat, a França, a Alemanya, a Suïssa i als Països Baixos Expositor dels Salons de Maig barcelonins des del 1962, fou membre de l’Associació d’Artistes Actuals i del Cercle Maillol S’installà a França l’any 1969 Partint de l’expressionisme, derivà cap al neorealisme, on empra la fotografia com a tècnica pictòrica i l’esprai Illustrà diversos llibres La seva obra es conserva en nombroses colleccions privades Gerard Xuriguera publicà Connaître la peinture de Pere Pagès 1995

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París 1961, Madrid 1974 i a diverses ciutats catalanes Obtingué, entre d’altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove 1955 i el del Cercle Artístic 1956 La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l’interior i el paisatge

S'establí a València amb Paolo de San Leocadio, a instàncies del cardenal Roderic de Borja, per a decorar l’altar major de la catedral No se n'han conservat obres absolutament segures, llevat d’una Adoració dels pastors al fresc, feta potser en collaboració amb el seu company com a prova imposada pel capítol L’obra, força deteriorada, fou passada a la tela fa uns quants anys traient-la del seu emplaçament capella del Sant Calze i es conserva al Museu Catedralici Considerada obra exclusivament seva, el seu estil resultaria més avançat que el de Paolo, cosa que explicaria que el seu art no…

En 1949-1950 feu les primeres exposicions a Barcelona —on fou societari del Saló de Maig—, i residí entre 1950 i 1960 a l'Argentina Posteriorment exposà també a Madrid, Girona, Panamà, São Paulo i Caracas Obtingué, entre altres, el primer premi de Tossa del 1962 Residí a l’Argentina entre el 1950 i el 1960 Establert a Blanes, que el 1998 li conferí el títol de fill adoptiu, la seva pintura evolucionà cap a un realisme minuciosament elaborat, bé que feu incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta i, novament, des dels anys noranta del segle XX, sèrie Geometries, 2012 El 1991 inaugurà…

De formació autodidàctica, pintà pel seu compte a l’aire lliure carrers de Madrid 1909 participà a l’exposició d' Artistas Ibéricos 1925 i viatjà per Europa especialment Itàlia i els EUA El 1941 s’installà a Vallecas, on creà una escola de pintura de paisatge La seva obra, de colors encesos, participa d’un cert naturalisme fauve amb una voluntat de captació del paisatge castellà Paisatge d’Henares, Vista de Toledo, Muralles d’Àvila, Primavera a la serra

Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1955-57 Conreà un figurativisme expressionista i constructiu Arran d’un plet que tingué amb un marxant, des del 1974 cremà tot allò que pintava en senyal de protesta El 2001 s’inaugurà a Montblanc el museu que duu el seu nom, dedicat a la seva obra

Traslladat d’infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit Obtingué el primer premi al certamen d’Alacant del 1894 Amplià estudis a l’escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes Tanmateix s’especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona

Fill de Miquel Parra i Abril Format a l’escola de Sant Carles, passà a tretze anys a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1843 La seva obra més coneguda és Carles V recollint el pinzell caigut a Tizià Museu de Belles Arts de València

Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617 Intervingué també…