Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Chandragupta II
Història
Emperador indi (~376 — ~414), el tercer membre de la dinastia Gupta
.
Assassinà el seu germà gran, Ramā Gupta, s’apoderà del tron i es casà amb la seva muller Dilatà el seu imperi conquerint el regne Śaka ~388, i s’establí a la seva capital, Ujjain, cruïlla de races i cultures Per mitjà d’aliances matrimonials assegurà l’imperi Assolí la fama d’emperador estimat dels seus vassalls, imparcial i clement, i de bon administrador De fet, sovint ha estat identificat amb el llegendari Vikramāditya, espècie de Salomó de l’Índia
Harald III de Noruega
Història
Rei de Noruega (1046-66).
Fill de Sigurd Syr, marxà amb els normands a Constantinoble i combaté els turcs a l’Àsia Menor i els musulmans a Sicília 1038 i a Jerusalem Tornà a Noruega a través de Rússia, on es casà amb Elisabet de Kíev 1045, filla del príncep Iaroslav Es revoltà contra el seu nebot Magnus I, que li cedí la meitat del regne noruec 1046 i, a la mort d’aquest, Harald reunificà Noruega 1047 Atacà Dinamarca i envaí Anglaterra, on fou vençut i mort
Francesc Eixaló
Història
Cavaller.
Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants
Desideri
Història
Darrer rei longobard (756-774); succeí Astolf.
Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular
Cristòfor II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1320-26 i 1330-32) i duc d’Estònia (1303).
Fill d’Eric V, ajudà a destronar el seu germà Eric VI i el succeí el 1320, en canvi d’un pacte amb els bisbes i els nobles Trencà el tractat i intentà de sotmetre la noblesa, però fou vençut a Gottorp i destronat 1326 El 1330, des del Mecklenburg, tornà a Dinamarca, derrotà Valdemar III i recuperà la corona El 1331 la noblesa el tornà a vèncer i el regne fou fragmentat Cristòfor II fou empresonat i morí poc temps després
Ferran d’Aragó
Història
Duc de Montalto.
Fill natural de Ferran I de Nàpols i de Diana Guardato El 1497 rebé els feus que havien pertangut a Gian Francesco Sanseverino, però els perdé el 1507 a favor de Roberto Sanseverino Tanmateix, es mantingué sempre fidel a la casa reial de Nàpols Es casà amb Castellana de Cardona, germana del virrei de Nàpols Ramon de Cardona El 1529, Carles V li concedí les cases confiscades a Nàpols al rebel Giovanni di Buccino i el nomenà lloctinent general del regne de Nàpols
Sangüesa
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, a la conca del Sangüesa i vora el riu Aragó.
Centre comarcal, amb indústries alimentàries i de material de construcció Fortalesa de Navarra a la frontera d’Aragó, passà a aquest regne al temps de Ramir I d’Aragó 1054 És remarcable l’església romànica de Santa María la Real el 1132 fou donada als hospitalers, de tres naus, amb una portalada ornada amb escultures, de la fi del s XII, obra del mestre Llogari i del mestre de Sant Joan de la Penya La torre, octogonal, és gòtica Hi ha també notables edificis d’altres èpoques
Niebla
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia.
Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán
Carnàtic
Geografia històrica
Regió històrica de l’Índia, a l’altiplà del Dècan, habitada per pobles de parla kanaresa, que correspon en gran part a l’actual estat de Karnataka.
Constituí l’imperi dels Vijayanagar entre el 1300 i el 1600, data a partir de la qual les successives conquestes musulmanes anaren reduint-ne l’extensió i modificant-ne la localització Per aquesta raó, el nom fou també utilitzat per a designar la part sud del Coromandel al sud-est de la badia de Bengala on els Vijayanagares es retiraren en llur derrota El regne que en restà es mantingué com a estat indi independent de Mysore fins a la conquesta britànica, el 1799
baronia de Maldà i Maldanell
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs de Maldà i Maldanell (Urgell).
Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur