Resultats de la cerca

Fou organista de la catedral de Winchester 1600 i de la capella reial de Chichester 1608 Publicà madrigals i ballets d’una gran qualitat harmònica i compongué uns 40 anthems i services

Contribuí al desenvolupament del text i de les melodies de les seqüències religioses Escriví les Gesta Caroli , ornant la figura de Carlemany amb elements propis de l’èpica També deixà un ampli Martyrologium i una Notatio sobre diversos comentadors de la Bíblia El seu tractat sobre la teoria musical es perdé i, per tant, hom en desconeix l’abast Fou beatificat el 1512

Inspirat pel provençalisme italià contemporani, forjà unes Vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux Lió, 1575, plenes de falsedats, en què feia néixer o morir els principals trobadors al comtat de Provença o bé els emparentava amb les famílies dels seus amics i protectors El seu nebot Cesar de Nòstra Dama Saló de Provença 1555 — Sant Romieg de Provença 1629 publicà una Histoire et chronique de Provence , d’esperit reialista, una part dels materials i la redacció de la qual havien estat aplegades, en occità, pel seu oncle

Participà en el setge de Roma de l’emperador Enric V 1111 Ordenat de sacerdot 1116, intentà, sense èxit, de reformar el capítol de Xanten Predicador itinerant pel nord de França, fundà a Laon 1120 l’orde premonstratenc , aprovat el 1126 Arquebisbe de Magdeburg 1126, intervingué en la condemna de Pere Abelard i en la reposició d’Innocenci II Lluità contra la simonia i la intervenció laica en l’Església Fou canonitzat el 1582 La seva festa se celebra el 6 de juny

Era sacerdot Fou mestre de capella del Collegi del Corpus Christi Deixà una àmplia producció religiosa, que comprèn misses, magníficats, motets, villancicos , etc, sovint per a solistes, cor i orquestra

Professor de dret a Montpeller i canceller i guardià del segell reial 1300-13 Dirigí la política antipapista de Felip IV de França i empresonà Bonifaci VIII a Anagni 1303, amb la intenció de fer-lo jutjar per un concili Excomunicat pel papa, que fou alliberat, fou absolt per Climent V 1311, amb la condició que anés en pelegrinatge a Terra Santa Hom creu que era descendent d’una família de càtars

Comte d’Ayen El 1642 fou nomenat governador militar de Perpinyà i el 1646 fou enviat a Barcelona a posar pau entre Pèire de Marca i Jde Margarit i el lloctinent de Lluís XIV a Catalunya, comte d’Harcourt El 1650 li fou atorgat el vescomtat de Canet Rosselló, que havia estat confiscat als seus legítims posseïdors Reprimí amb una gran crueltat l’alçament antifrancès de Puigcerdà 1652 Posteriorment fou governador del Rosselló, càrrec que passà al seu fill, Anne-Jules de Noailles El 1663 el seu comtat d’Ayen li fou elevat a ducat-paria amb el nom de ducat de Noailles

Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes Mare de Déu de la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro ~1635 a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses

Després d’haver organitzat la vida cenobítica de tradició bizantina a Calàbria i en altres llocs, fundà, al Laci, l’abadia grega de Grottaferrata Conreà l’estudi del cant litúrgic bizantí, en la seva forma italogrega, i escriví poemes religiosos i litúrgics La seva festa se celebra el 26 de setembre

Treballà a la península Ibèrica, concretament a Lleó, on obrí un important taller Per a la catedral féu el retaule major només se'n conserven cinc taules i diverses pintures murals capella del Dado i claustre, algunes de les quals conservades, bé que en molt mal estat També li és atribuït el políptic de Santa Clara, de Tordesillas Representant de l’estil internacional, la seva obra, lliure de convencionalismes i d’una gran finor i elegància, influí la pintura del seu temps