Resultats de la cerca

General des del 1932, després d’estudiar a Algèria l’organització de la legió estrangera francesa, el 1920 fundà el Tercio de Extranjeros legió espanyola Ferit diverses vegades al Marroc, presidí el cos de mutilats de guerra L’any 1936 s’adherí a l’alçament de Franco i protagonitzà un cèlebre incident amb Unamuno

Fou organista de la catedral de Brescia i de Sant Marc de Venècia Fundà una impremta musical on publicà, del 1566 al 1571, obres de C Porta, de Verdelot i pròpies Compongué misses, lletanies i càntics sagrats de cinc a dotze veus, nombrosos madrigals de tres a cinc veus i notables obres per a teclat

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc

Collaborà amb Jaurès en la fundació de L’Humanité , i fundà el partit republicà socialista Elegit diputat 1893-1902, fou ministre de treball 1906-10 i d’instrucció pública 1913-14 En esclatar la Primera Guerra Mundial, presidí el govern “d’unió sagrada” 1914-15, del qual fou més tard ministre de justícia 1915-17

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical

Vuitè comte de Toreno Diputat moderat des del 1864, fundà el diari antirepublicà El Tiempo i fou alcalde de Madrid amb la Restauració Havent passat al partit conservador, fou ministre de foment el 1875, d’estat el 1879, president del congrés el 1880 i el 1884 i governador civil de Madrid el mateix any

Seguidor de Pedro de Orrente És autor de diverses pintures al claustre de l’església de Sant Domènec, a les esglésies de Sant Nicolau, Sant Francesc, Santa Anna, etc, de València, i de retrats, com el del pare Tosca La seva filla Josepa Maria Larraga fou miniaturista i fundà una acadèmia privada de dibuix

Estudià fiscorn amb Dimas Delgado i composició amb Miquel Blanc Actuà a les cobles manresanes Els Forasters i La Normal, i fundà 1921 La Principal de Bages Ha compost unes cinc-centes sardanes, molt populars, entre les quals es destaca El pantà d’Oliana 1962 Ha fet nombroses harmonitzacions, per a cobla, de ballets populars

Constructor de vaixells de vapor, creà les línies marítimes de Nova York a San Francisco i de Nova York a Le Havre, entre d’altres Després es dedicà a la construcció de vies fèrries, fins al punt que fou anomenat el rei dels ferrocarrils Fundà la Universitat de Nashville Tennessee, que duu el seu nom

Durant la primera guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell Fou l’introductor de la maquinària de vapor a les seves indústries tèxtils Fundà la Caixa d’Estalvis de Sabadell i altres institucions d’utilitat pública Es mostrà proteccionista, fomentà la indústria llanera i l’emancipació obrera Fou diputat a corts