Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
Joaquim Pere Marès i Gribbin
Música
Violoncel·lista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i amplià estudis a Brusselles 1908-10 i a Berlín 1910-12 Obtingué grans èxits a Alemanya, i fundà, en haver retornat a Barcelona, juntament amb MPerelló i RVives, el Trio Barcelona
sarcocol·la
Farmàcia
Goma resina exsudada per Astragalus sarcocolla, arbust de Pèrsia i Aràbia.
Era emprada antigament pels metges d’aquests països per a “fer créixer” la carn de les úlceres, nafres i ferides aplicant-la directament sobre la ferida Forma uns grans groguencs, irregulars, amargants i solubles en l’aigua i l’alcohol
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls
atur encobert
Economia
Sociologia
Forma d’atur caracteritzada per l’existència d’ocupacions aparents, la remuneració i productivitat de les quals és molt baixa o gairebé nul·la.
És equivalent a la locució anglesa concealed unemployment Les ocupacions domèstiques són una forma d’atur encobert, tal com ho demostren les grans diferències en el percentatge de població activa femenina en les regions industrialitzades i en les no industrialitzades
caliptra
Botànica
Diferenciació de l’àpex de les arrels, en forma de didal, que protegeix el meristema apical de l’erosió deguda a la penetració de l’arrel en el sòl.
Les cèllules més externes es gelifiquen, però són substituïdes per l’activa divisió de la cèllula inicial pteridòfits o d’una part caliptrogen del meristema espermatòfits les de la part central solen contenir grans de midó, molt mòbils midó estatolític
búfag
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels estúrnids, d’uns 20 cm, amb el plomatge fosc i poc vistós.
Té els dits armats amb ungles fortes, amb les quals s’arrapa als grans herbívors de la sabana africana búfals, antílops, etc i també a bous domèstics i camells, puix que s’alimenta dels insectes i àcars que parasiten aquests animals
arfvedsonita
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de sodi, alumini i ferro, AlFe4Na3(OH)2Si8O22, amfíbol sòdic característic de les roques alcalines.
Conté entre un 27 i un 30% de FeO Cristalls poc freqüents, grans i prismàtics o petits i tabulars Té bona exfoliació, lluïssor vítria i color negre blavós Presenta pleocroisme molt intens inatacable pels àcids Es troba en roques ígnies alcalines
aparell
Transports
Cadascuna de les diferents màquines formades per combinacions de bossells amb un cap que treballa per llurs politges, en què necessàriament un dels bossells o quadernals ha d’ésser fermat en un lloc consistent perquè romangui sempre immòbil.
Són emprats a bord dels vaixells per a multiplicar una força o canviar-la de direcció Amb els aparells són facilitades enormement les feines, perquè poden ésser vençudes grans resistències amb pocs esforços, bé que amb un temps més llarg
ala
Militar
Tropa formada en cadascun dels extrems d’un ordre de batalla.
En l’ordre tàctic romà, l’ala era la tropa de cavalleria lleugera, auxiliar, irregular o aliada que formava grans masses als flancs de la línia Hi havia l' ala ‘milliaria' , de 1000 homes, i l' ala ‘quingenaria' , de 500
agricultura extensiva
Agricultura extensiva
© Fototeca.cat - Corel
Agronomia
Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d’explotació que no pas per un rendiment elevat.
És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d’obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització