Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
anatasa
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani, TiO2, dit també octaedrita.
Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls petits bipiramidals o arrodonits implantats de manera dispersa, d’exfoliació perfecta, color negre, marró i rarament incolor, i esclat diamantí Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,9 Sol trobar-se en esquerdes juntament amb el cristall de roca El TiO 2 és trimorf les altres dues formes de mineralització són el rútil i la brookita
Nabû
Mitologia
Divinitat mesopotàmica, el nom de la qual significa ‘el brillant’.
Déu dels escribes i de la saviesa el Thot mesopotàmic, el seu culte sembla originari de la vila de Borsippa Gaudí d’una gran estima a Babilònia i a Assíria Durant l’imperi neobabilònic 625-538 aC fou, juntament amb Marduk, el déu de la dinastia caldea tres dels seus reis porten un nom teòfor compost a base de Nabû Nabopolassar , Nabucodonosor II i Nabonid
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
Felip de Nàpols
Història
Príncep angeví de Tàrent (Felip I) (1294-1332) i d’Acaia (Felip II) (1307-13), novè emperador (titular) de Constantinoble (Felip II) (1313-32) i duc de Durazzo (1315-32).
Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers
Ermengol Felip i Arbó
Cristianisme
Missioner evangèlic.
Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins el 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys Autor de l' Himnari evangèlic català 1924, collaborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà
Henri Farman
Aeronàutica
Pilot d’aviació.
S'inicià en el camp de l’aviació el 1907, després d’haver estat pilot d’automòbils i de motocicletes El 1908 féu el primer vol a Europa en circuit tancat Issy-les-Moulineaux i el primer vol entre dues ciutats Bouey-Reims El 1911 creà la primera escola de pilotatge sense visibilitat i, juntament amb el seu germà Maurice, fundà una important companyia de construcció aeronàutica
Jofré de Blanes i de Palau
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Francesc de Blanes Dominicà de Santa Caterina de Barcelona Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí l’Humà, en l’apaivagament de les lluites entre Martí d’Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic És autor d’una obra sobre el rosari És considerat beat per l’Església Catòlica
Jean Belot
Història
Lul·lista francès.
Fou advocat del consell privat de Lluís III de França És autor de La rhétorique selon la subtilité de l’art lulliste et autres arts plus secrets París, segona edició 1623, reeditat diverses vegades, i, des del 1640, juntament amb un Traité de la mémoire artificielle ou l’Art de Raymond Lulle, d’obres de quiromància, d’endevinament, etc, i d’una Apologie de la langue latine
Bernhard Katz
Bioquímica
Bioquímic alemany d’origen jueu, naturalitzat britànic.
Continuant els treballs de Loewi i de Dale que fonamentaren la teoria de la transmissió química de l’impuls nerviós, ha investigat la presència i els canvis de l’acetilcolina a les sinapsis ganglionars i postganglionars, a la placa motriu i —l’aportació més important— al sistema nerviós central L’any 1970 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb Von Euler i Axelrod
Sant Pere del castell de Sersui (Gerri de la Sal)
Art romànic
Aquesta església del castell de Sersui ara Sellui és documentada per primera vegada a mitjan segle XI, en el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del lloc L’església de Sant Pere del castell apareix en la butlla del papa Alexandre III del 1164 a favor de Gerri com una de les esglésies dependents del cenobi, juntament amb Santa Coloma i Sant Andreu de Sersui