Resultats de la cerca

Germà d’Andreu d’Albalat Era persona de confiança de Gregori IX, que, ja el 1231, essent Albalat sagristà de Lleida, l’havia nomenat visitador dels monestirs benedictins de la incipient congregació claustral tarraconense Per manament de Gregori IX i, conjuntament amb Bernat Calvó, bisbe de Vic, elegí i consagrà el primer bisbe de Mallorca El 1240 celebrà un concili a València

Es graduà en teologia a la Universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe Tomás de Villanueva Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura Fou director espiritual de santa Catalina Tomàs i Gallard Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593 Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomás , en castellà

Es formà a l’escola de Sant Carles de València, on fou premiat els anys 1792, 1795 i 1798 Acadèmic de mèrit el 1804, fou tinent de director de pintura el 1821 Morí poc després d’ésser nomenat director general de l’acadèmia Hom li'n coneix un Sant Vicent Ferrer València, Palau Arquebisbal i Agar i Ismael Madrid, Academia de San Fernando

Entrà al servei del futur duc de Lerma Acompanyà Felip III a València 1599 i a Barcelona, on fou secretari de la cort d’aquell any El 1600 fou nomenat secretari d’estat per als afers d’Itàlia, càrrec que aprofità per a enriquir-se desmesuradament Els enemics del duc de Lerma denunciaren els seus abusos i fou detingut i processat 1607

Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566

Durant la guerra de la independència nord-americana, es distingí en els combats de Germantown i de Redbank 1777 però, el 1781, hagué de capitular a Yorktown davant les forces francoamericanes El 1786 fou nomenat governador de Bengala on lluità contra Tippu Sāhib, el qual vencé a Seringapatam En 1798-1801, fou cridat a combatre els insurgents irlandesos, que reprimí amb moderació

Ordenat de sacerdot 1809, fou canonge de la catedral 1815, secretari del capítol i exercí de vicari capitular 1837-48, malgrat la pressió del govern per donar l’administració a Gregorio Sanz de Villavieja Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització 1836-51 Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret

Membre de les SS des del 1931, el 1934 fou encarregat d’organitzar la Gestapo a Prússia Cap de tota la Gestapo i de la policia criminal, el 1941 fou nomenat protector del Reich a Bohèmia i Moràvia i esdevingué un dels principals executors del genocidi jueu a Europa Oriental Fou mort pels resistents txecs de Lidice, ciutat que fou arrasada en represàlia

Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610

Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre