Resultats de la cerca

Pertangué a l’Arcàdia amb el nom d’Eulibio Berentiatico Preceptor, a Londres, del fill de Jordi II d’Anglaterra, compongué melodrames i promogué la publicació de nombrosos clàssics italians La seva producció poètica és aplegada en tres llibres De poetici componimenti 1763 La seva poesia, una de les més significatives i originals del gust de l’arcadisme i rococó, arriba a un equilibri extraordinari sobretot en les Elegie i en els Endecasillabi , de línia melòdica i amb relleus gairebé pictòrics

Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel

Casada, successivament, amb Calpurni Pisó 63, Furi Crassipes 56 i PCDolabella 50, morí després d’infantar un fill, que tampoc no sobrevisqué Ciceró la recorda en diverses ocasions

Desenvolupà tota la seva activitat a França Treballà en la decoració dels jardins de Versalles Apollo en el seu carro, El Vas de la Pau, El Roine És autor, també, de la tomba de la mare de Le Brun església de Saint-Nicolas de Chardonet i collaborà amb ACoysevox en els monuments funeraris de Colbert església de Saint-Eustache, París i Mazzarino Institut de France, París

Germà de Felice Anerio Deixeble de Palestrina 1575-79, fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà i residí a partir del 1624 a la cort de Segimon III, a Cracòvia Compongué tant en estil tradicional com en estil monòdic Té, entre altres composicions, misses, motets, madrigals i un Teatro armonico spirituale , recull de laudi per a l’oratori de Sant Felip Neri, interessant per a la història de l’Oratori

Deixeble de JL David Eclèctic quant a la seva obra, tant neoclàssica L’Amor i Psique, 1798 Musée du Louvre, París com romàntica Corina al cap de Messina , retrat de Mme de Staël, i quant a la seva clientela Treballà tant per a la Convenció ajudant David com per al consolat i l’Imperi decoració de la Malmaison Retrat de l’emperadriu Josefina a la galeria de Malmaison , 1807, Musée National de Malmaison Austerlitz , 1810 i per a la Restauració pintor de cambra de Lluís XVIII Fou un bon retratista hom li ha catalogat més de tres-cents retrats, entre els quals es destaquen Mme Récamier 1802…

Debutà 1883 amb el grup amateur de Pietro Cossa Aviat s’especialitzà en la interpretació de diversos papers d’una mateixa obra, amb canvis de vestuari vertiginosos, fet que li donà fama mundial Actuà sovint a Barcelona un dels seus papers més celebrats era el dels tres lladres de la sarsuela La Gran Vía Realitzà alguns films muts 1896 Es retirà definitivament el 1925 Hom empra el seu nom, popularment, per indicar algú que fa una acció amb una gran velocitat

Deixeble de Ludovico Zigoli Pintor de cort del cardenal Gonzaga Són seus la majoria de frescs i olis de la catedral i el castell de Màntua Vers el 1621 es traslladà a Venècia per estudiar i assimilar l’obra de Ticià i de Palma Es destaca la seva Malenconia ~1621, Louvre El seu art uneix el concepte pictòric d’Il Caravaggio amb el virtuosisme lumínic d’Adam Elsheimer

Fou superintendent de totes les activitats artístiques durant el pontificat de Pau V El 1617 anà a Madrid Treballà amb A Carbonell al panteó dels reis 1654 d’El Escorial i se n'encarregà de la decoració, que fou executada per bronzistes italians

Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio