Resultats de la cerca
Es mostren 1212 resultats
Sant Miquel del Pla
Església
Església de la ciutat de Tarragona (Tarragonès), existent ja a la fi del segle XIII, dita del Pla, en oposició a la de Sant Miquel de la Mar .
El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral El canonge prior hi residia Subsisteix encara, bé que renovada
Sant Miquel de la Mar
Església
Antiga església del suburbi de Tarragona (Tarragonès), que feu construir el 1224 el bisbe Aspàreg de la Barca per a parroquial dels habitants del barri proper al port.
L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat
Montornès
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), situat en un turó (91 m), al SW del poble.
Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…
el Mas de Magrinyà
Enclavament
Enclavament (15,5 ha) del municipi de Perafort (Tarragonès), situat entre els termes de la Selva del Camp (Baix Camp), el Morell, la Pobla de Mafumet i Constantí.
Montferri

Vista de Montferri des de la Mare de Déu de Montserrat
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE i E, Bràfim W i Vilabella W de l’Alt Camp, Masllorenç E i Bonastre SE del Baix Penedès, i Salomó S del Tarragonès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es feu a petició dels…
Vilabella

Vilabella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes de Montferri, Bràfim i Puigpelat N i Nulles W, a l’Alt Camp, i amb els de Renau SW, Vespella de Gaià SE i Salomó E, del Tarragonès És a la part meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Gaià, riu que forma el límit oriental i que passa en aquest sector profundament encaixat i formant pronunciats meandres entre els darrers contraforts del Montmell a l’indret conegut per l’estret de Cadernal, hom havia projectat el 1925 un pantà de regatge que no es portà a terme La vila de Vilabella és el cap de municipi i l’únic…
Els dinoflagel·lats fòssils
Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…
Vilallonga del Camp
L’església de Sant Martí, Vilallonga del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, en territori pla, a la dreta del riu de la Glorieta (límit septentrional) i travessat per la riera de Vilallonga o de riera de la Selva.
Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…
article
Gramàtica
Element gramatical que, en l’aspecte formal, expressa el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn, o que dona caràcter substantiu a expressions que no són pròpiament un substantiu.
En l’aspecte funcional, l’article individualitza i concreta talment que l’absència d’article confereix un valor indefinit o partitiu al substantiu L’article té també una funció determinant i de referència a quelcom ja conegut, però que no és tan general Altrament, la determinació es basa en les circumstàncies i, encara més, pot tractar-se d’un objecte únic en la realitat Amb l’article hom expressa una realitat concreta, total i única en cada situació —o quelcom amb aquest caràcter— que contrasta amb el contingut de diverses menes d’expressions oposades Així, hom es refereix a un objecte…
Andreu de Bofarull i Brocà
Periodisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver i cronista.
Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…
, ,