Resultats de la cerca
Es mostren 395915 resultats
Penya-serrada
Raval
Antic lloc del municipi de Mutxamel (Alacantí), actual raval de la vila.
Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins el 1846, que fou unit a Mutxamel El 1808 hom hi feu un gran jardí
torrent de Penyascaró
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, a la vall de Benasc (Ribagorça), dins el municipi de Benasc, que neix al vessant W del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
la Penya-roja
Masia
Partida
Masia i partida de les Coves de Vinromà (Plana Alta), a la zona muntanyosa del SW de la vila.
torre dels Penyals
Història
Antiga torre de defensa de la costa, al S del terme de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar.
pic de Penyalba
Cim
Cim (773 m) de la serra que separa la vall Digna (Simat) de la de Barx, a la Safor, al NW del Mondúber.
Penyalba
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, al sector oriental dels Monegres i al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca.
Penyagolosa
Aspecte del Penyagolosa amb els estrats calcaris inclinats
© Fototeca.cat
Serralada
Massís de la serralada Ibèrica, situat entre la serra d’Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, al NW del País Valencià, als quals serveix d’unió.
És format per materials secundaris de margues i calcàries juràssiques i cretàciques, amb capes inclinades que han donat lloc al seu aspecte de costa Arrenca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós voltant gràcies a la seva altura de 1 813 m, màxima de tot el País Valencià L’ampla base li dóna un aspecte menys elevat del que és Només pel nord l’accés és suau i fàcil, des de Sant Joan de Penyagolosa els altres vessants són impracticables pels fronts verticals, a causa de la presència del front de la costa i dels talussos inferiors, on es…
Penyafort
El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
sa Penya
Barri
Barri de la ciutat d’Eivissa, extramurs, a l’antic puig de Santa Llúcia (l’alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port a llevant del barri més planer de la Marina.
L’extrem oriental del barri s’interna en la mar d’aquí parteix l’escullera que tanca el port Originàriament era un barri popular la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada s’ha anat convertint en una zona d’atracció turística, amb restaurants i botigues característics