Resultats de la cerca

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del jugador de hoquei patins Santi Garcia Arnalot, començà com a redactor de Ràdio Nacional d’Espanya El 1962 entrà a treballar a Televisió Espanyola, en què fou director administratiu i de personal del grup operacional d’Eurovisió per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, la Copa del Món de futbol 1970 i els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972 Va ser, entre altres càrrecs, creador i responsable del departament de programes esportius de TVE, secretari general de RTVE i cap de serveis de TVE a Catalunya 1974-78 El 1978 deixà TVE…

Procedent del Sant Feliuenc Futbol Club, formà part del Martinenc Futbol Club des del 1925, on compaginava els dos esports Fou dues vegades campió de Catalunya de bàsquet, i formà part de la primera selecció catalana, que capitanejà en el partit jugat davant de l’Hindú Club de Buenos Aires 1927 Abandonà el bàsquet en ser considerat esportista professional per la federació catalana, i continuà jugant a futbol al Martinenc

Davanter centre, el 1962 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent de l’Elx Romangué al Barça fins a mitja temporada 1965-66, després de ser apartat de l’equip Guanyà la Copa 1963 i fou el màxim golejador de la Lliga en la temporada 1964-65, amb 25 gols, i en les seves tres temporades i mitja al Barça marcà 90 gols en els 147 partits que disputà Passà al Reial Club Deportiu Espanyol 1966-71, on formà part de la davantera dels cinc delfins Disputà 135 partits de Lliga i marcà 40 gols, inclosa una temporada a segona divisió 1969-70, en què fou el màxim golejador de l’equip El seu darrer club…

Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989,…

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio i…

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona En l’aspecte esportiu, feu diverses obres allegòriques per a l’estadi de Montjuïc, com el conjunt d’aurigues i cavalls Saludo olímpico , i per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929

Es formà a Mataró, on residí des dels tretze anys, i disputà el seu primer combat el 1951 Fou campió de Catalunya amateur 1952-54 del pes ploma Passà a professionals i ostentà els títols de campió d’Europa de la categoria 1955-56 i d’Espanya del pes lleuger 1955-60 i wèlter 1963-64 Els aficionats catalans el recorden pels seus combats amb José Carmona primer i amb Boby Ros després Es retirà el 1965

Es dedicà al patinatge artístic 1956-61, i fou campiona d’Espanya individual i per parelles S’inicià en la pràctica del tennis en la dècada de 1960, essent membre del Club Tennis Barcino A l’inici de la dècada de 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya en individuals, dobles i mixtos, i arribà a ser número 6 d’Espanya Impartí classes de tennis 1967-80 al Club Tennis Masnou En veterans, competint amb el Club Esportiu Laietà, obtingué diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya

Format al club Arenas de Zaragoza, el 1962 fitxà pel Reus Ploms, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de gran fons 30 km i campió d’Espanya de marató 1963 Disputà els Jocs Mediterranis 1963 i cinc edicions del Cros de les Nacions 1963-68 amb la selecció espanyola Estigué preseleccionat per als Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Es retirà el 1969

Fill gran de Ladislau Kubala, quan aquest era entrenador del RCD Espanyol debutà a primera divisió a setze anys i vuitanta-tres dies, convertint-se així en el jugador més jove que ha disputat un partit oficial amb l’equip blanc-i-blau Jugà un altre partit de Lliga, però deixà de comptar per al primer equip en ser cessat el seu pare Començà la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell, però no trigà a incorporar-se al futbol dels Estats Units juntament amb el seu progenitor La temporada 1971-72 jugà amb el Sant Andreu Es retirà de la competició amb 24 anys