Resultats de la cerca

De forma estreta i allargada, té una profunditat màxima de 10 541 m, una de les més grans del món

Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades polars planes del corresponent punt del mapa són R=R o e⊂ n L-L o +i φ =n λ, on R és el radi polar i φ és l’angle polar, i L és la latitud creixent, L= ln tgπ/4+ϕ/2 L o és la latitud creixent corresponent a la latitud ϕ ο del parallel de referència emprat, L o = L ϕ ο , i n= sin ϕ ο Aquesta projecció és conforme És molt emprada en navegació aèria i per a fer mapes a gran escala de regions extenses de la Terra Hom pot millorar-la emprant dos…

Popularitzada a Catalunya ja durant aquest mateix segle, no se’n coneix cap versió catalana, per bé que hi ha indicis d’una edició del 1538, fins a la que fou publicada a Barcelona el 1616, feta per Honorat Comalada a partir, segons indica la portada, d’una d’anterior castellana en tot cas, el text no presenta cap castellanisme i els arcaismes no són propis d’una versió del segle XVII Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg del segle XVIII i encara en part del XIX Fou reproduïda per Miquel i Planas el 1908 Bibliografia Miquel i Planas, R…

Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a  Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…

Cavaller de Basterot Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales 1824-25 i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales 1829, aquest darrer amb text

El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós

El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós

Regió plujosa i malsana, té una població inferior a 1 000 h Descoberta per Colom el 1502, amb els esclaus africans i els indígenes s’hi formà una població zamba , els cacics de la qual acataren, el 1687, el domini britànic i, el 1786, el dels castellans Pràcticament independent quan els darrers abandonaren l’Amèrica Central 1821, la Gran Bretanya i els EUA, reconegueren la seva dependència de Nicaragua en el conveni de Managua 1860 El 1895 la part del nord passà a Hondures

Fou fundada el 1648 per fra Joan de la Concepció Mir i Vallès aquest i el seu successor en el règim de la congregació ermitana, fra Antoni de Sant Pau Ferrer i Rizà 1688-93, edificaren l’oratori i les dependències annexes Fou el tercer superior, fra Antoni de la Presentació Sampol i Oliver, qui posà la primera pedra de l’edificació actual 1703, composta d’una església dedicada a la Puríssima Concepció, amb corredors, cuina i refectori, porteria i celles, que fou inaugurada el 1705 La comunitat d’ermitans hi residí fins al s XIX i hi fou restaurada al segle actual, després de l’…