Resultats de la cerca

Tingué en el Partido Justiocialista , fundat pel mateix Perón el 1945, l’organització idònia per a propagar el seu missatge i aconseguir el poder Amb el concurs de la Confederación General del Trabajo, el peronisme creà un cos de lleis laborals i socials molt avançades Això li proporcionà un gran suport popular, sobre el qual muntà un populisme que es volia equidistant entre el capitalisme i el comunisme Aprofitant l’expansió econòmica de la postguerra, proclamà la independència econòmica de l’Argentina i l’autarquia, política que fou aclamada pel proletariat industrial i urbà, no organitzat…

Passà als Lapeña i als San Cristóbal

El 1563 professà a l’orde de Sant Domènec, a València, i hi obtingué el grau de mestre el 1592 És autor de Primera parte de la historia del bienventurado padre fray Luis Bertran compuesta en octava rima 1584, que dedicà a l’arquebisbe Juan de Ribera

Ha presentat els espectacles Ja no sabria tornar 1993, En el claro del bosque, Del VI al XIII, Danzas de amor y muerte 1994, El rostro de mi suerte , Oannes , Encara que em tremoli el pols 1995, Don Juan 2001, Elvira Dorado 2002 i Donde habito 2003

Membre del Tennis Key Club de Gavà, ha obtingut nou vegades el Campionat de Catalunya de frontennis 1998-2004, 2007, 2010, les dues primeres amb Juan Carlos Vázquez i la resta amb Daniel López, amb el qual també ha estat subcampió 2002 i campió 2003 d’Espanya

El castell i la senyoria d’Ariza Aragó foren venuts per Pere III, el 1381, a Guillem de Palafolls El cinquè marquès, Juan Antonio Rebolledo de Palafox y de Zúñiga, fou elevat a la grandesa d’Espanya el 1721 El títol passà als ducs d’El Infantado

Publicà un primer recull de poemes, Le vol de la Marseillaise 1919, però deu la seva fama al teatre poètic, de clara filiació romàntica, del qual es destaquen Cyrano de Bergerac 1897, L’Aiglon 1900 i el drama pòstum La dernière nuit de Don Juan 1921

Dedicada intensament a l’art valencià del s XVII, ha publicat la monografia bàsica Francisco Ribalta and His School Cambridge 1938, aportacions sobre Josep Ribera a Gazette des Beaux-Arts 1946 i a The Art Bulletin 1957 i la monografia Juan Sariñena y sus colegas València 1967

Arribà a Barcelona a setze anys i es feu soci del Club Atano Manista, es proclamà campió de Catalunya amb Juan Medina 1951, 1952, 1953, 1958, Francisco Díaz 1962 i Alfons Gudiol 1964 Tornà a Vitòria i s’adjudicà el Campionat del Món 1966 amb Madrid