Resultats de la cerca

El nedador Sun Yang, amb set medalles d’or en campionats del món 2011-15 i tres als Jocs Olímpics de Londres 2012 i Rio 2015, és apartat vuit anys de competicions internacionals La sanció és el resultat d’un recurs de l’Agència Antidòping al Tribunal Arbitral de l’Esport després que Sun Yang fos exculpat per la Federació Mundial de Natació malgrat haver donat positiu en un control antidopatge el setembre de 2018 El 2014 ja va ser suspès tres mesos per prendre estimulants prohibits

S’inicià el 1969 amb el Reial Club Marítim de Barcelona, amb el qual fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1970, 1971 Passà al Club Natació Banyoles, i es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1973-76, 1978, en vuit amb timoner 1974, 1975, 1976, 1978, 1979 i en dos sense timoner 1977 En l’àmbit internacional, assolí bons resultats en quatre scull i en doble scull Disputà la prova del quatre scull en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Competí pel Club Natació Banyoles i pel Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanyaen dos amb timoner 1977, 1978, en quatre amb timoner 1979 i en vuit amb timoner 1977, 1979 També fou campió del món juvenil 1976, guanyà una medalla de bronze en doble scull en el Campionat del Món absolut 1976 amb José Manuel Bermúdez i una medalla d’or als Jocs Mediterranis 1979 en vuit amb timoner Disputà la prova de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de Moscou 1980

Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell

Ha competit amb l’Squash Lleida 1987-2004, amb el qual assolí el Campionat de Catalunya de clubs 2000 i la Copa del Rei 2002, i amb el Club Natació Lleida 2004-10 Fou doble campió d’Espanya 1991, 1998 i de Catalunya 1991, 1992 de segona categoria, i guanyà el Màster Català absolut 1999 Formà part de la selecció catalana que aconseguí quatre Campionats d’Espanya 2000, 2003, 2004, 2008 Ha compaginat les tasques de jugador amb les d’entrenador en els clubs on ha jugat

Ha estat redactor del diari esportiu 4-2-4 de Barcelona 1976-78 i director d’ Esports Blaugrana 1979 i d’ Atletas 1980 També fou redactor en cap dels diaris esportius Record , Sport 1980-81 i Dicen 1981 En televisió, ha cobert diversos Jocs Olímpics, com a especialista en atletisme i en natació, i diversos Campionats del Món de futbol a Televisió Espanyola, on ocupà el càrrec de cap d’esports També ha estat director de comunicació dels Campionats d’Europa d’atletisme de Barcelona 2010 i de la candidatura olímpica de Madrid 2012

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campiona de Catalunya quatre cops en 100 m 1957, 1959-61 i un en 4 × 100 m estils 1961 També fou recordista catalana de 100 m 1958, 1960 i 200 m 1959 Es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m 1959 i dels relleus 4 × 100 m estils 1959, 1961 En el període 1959-60 fou cinc vegades internacional Després esdevingué entrenadora i treballà amb les categories inferiors del mateix club Té la medalla al mèrit esportiu del CN Montjuïc 1955 i de la federació catalana 1961

Fou fundada l’any 1974 com a secció de la Fundació Llor, una institució educativa, per a promoure la formació integral dels alumnes i collaborar en el desenvolupament humà a través de l’esport Té seccions de formació esportiva de base multiesport, bàsquet, escola de futbol, gimnàstica rítmica, pentatló modern, esgrima, natació de base i escacs Els seus nombrosos equips competeixen en moltes categories, fins i tot en categoria nacional, com és el cas de la gimnàstica rítmica, el pentatló modern i l’esgrima Disposa d’installacions pròpies i organitza alguns torneigs

Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular

Juntament amb Pau Cots, Joan Seix Jan, Jacint Bofarull, Josep Segrelles i d’altres, fou un dels pioners i difusors del cartellisme esportiu que contribuí a difondre l’esport entre les masses al primer terç del segle XX Entre els seus cartells hi ha els realitzats per a la Federació Catalana de Natació Amateur, el 1930 El 1972, rebé el premi Prisma, de caràcter antològic, atorgat per l'agrupació de decoradors del Foment de les Arts i el Disseny "per la seva tasca pionera en la decoració publicitària"