Resultats de la cerca
Es mostren 3083 resultats
Tor
Poble
Poble (toredans; 1.649 m alt.) disseminat del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
És situat en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Santfonts 2888 m i de Llacs 2691 m, drenada pel riu de Tor , que en el curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica el Pallars Sobirà amb Andorra, que guanya la carena pel port Vell 2475 m i pel port Negre de Pallars 2519 m L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere Formà un…
Cable News Network
Emissora de televisió nord-americana que popularitzà el model d’informació contínua durant les vint-i-quatre hores del dia.
Fundada pel magnat de la comunicació Ted Turner, començà les emissions l’1 de juny de 1980 Entre els esdeveniments que la CNN ha cobert en directe, destaquen el segrest de Beirut del 1985 l’explosió de la nau espacial nord-americana Challenger el 1986 el “dilluns negre” de la borsa de Nova York a l’octubre del 1987 la revolta d’estudiants de la plaça de Tiananmen, a Pequín, el 1989, i la guerra del Golf Pèrsic, el 1991, en què fou l’única televisió amb periodistes que informaven des de la capital de l’Iraq, Bagdad El 1990 tenia cent cinquanta milions de televidents, repartits en…
Anne Perry
Literatura
Nom de l’escriptora britànica nascuda Juliet Hulme.
Passà una infantesa i una adolescència amb malalties constants El 1956 es traslladà amb els seus pares a Nova Zelanda, on el seu pare, un reconegut físic britànic, fou designat rector de la Universitat de Canterbury El 1954, amb una amiga íntima seva, planejà i dugué a terme l’assassinat de la mare d’aquesta Condemnada a la pena de presó, el 1959 fou alliberada Regressà al Regne Unit, on treballà en ocupacions diverses dependenta, hostessa d’aviació, infermera, etc, i canvià el seu nom de naixement pel d’Anne Perry, en el qual adoptà el cognom del seu padrastre El 1994 el director Peter…
Gillo Pontecorvo

Gillo Pontecorvo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre…
Joan Cortès i Vidal
Literatura
Escriptor i crític d’art.
Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els…
Emilio Vedova
Pintura
Pintor italià.
Autodidacte, exposà per primera vegada el 1936, amb una obra, influïda pel futurisme, figurativa amb un afany geometritzant El 1942 s’integrà a Corrente, grup d’artistes antifeixistes Collaborà amb la resistència i després de la guerra participà en iniciatives d’avantguarda, entre d’altres la signatura del manifest Al di là di Guernica i la creació del grup Nuova Secessione Italiana 1946, alhora que prosseguia les recerques sobre construccions dinàmiques i rítmiques en una hibridació de cubisme i futurisme, les quals derivaren des dels anys cinquanta vers una abstracció violenta de traços de…
Josep Guitart i Duran
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat 1968 i doctorat 1974 a la Universitat de Barcelona, fou professor d’aquesta Universitat del 1968 al 1979, i a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1979, d’on és catedràtic d’arqueologia des del 1991 Director del Museu de Badalona en 1975-80, ha ocupat diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya cap del Servei de Museus 1980-82, sots-director general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia 1982-84, sots-director general d’Universitats 1987-90 i director general d’Universitats 1990-93 Ha dirigit excavacions a les ciutats romanes de Baetulo, Iesso i Clunia És…
Desmond Tutu

Desmond Tutu
© IGLHRC
Cristianisme
Eclesiàstic sud-africà.
Membre de l’Església anglicana, fou ordenat sacerdot el 1960 Fou bisbe de Lesotho 1977-78, secretari general del Consell Sud-africà de les Esglésies 1979-84, bisbe de Johannesburg 1984 i arquebisbe de la Ciutat del Cap 1985-95 i, com a tal, cap de l’Església anglicana de Sud-àfrica primer negre que ocupà aquest càrrec Del 1987 al 1997, fou president de l’All Africa Conference of Churches Fou rector de la Universitat de Western Cape 1988-2010 Lluitador incansable contra l’ apartheid i a favor d’una reconciliació entre blancs i negres, rebé el premi Nobel de la pau el 1984 Algunes…
la Cova de Sant Ignasi

Cova de Sant Ignasi (Manresa)
© Xavier Varela
Casa de la Companyia de Jesús i centre de devoció ignasiana establert a Manresa (Bages).
Situada en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Exercicios espirituales El 1603 la marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals Després fou enriquit l’…
Xavier Antich i Valero
Filosofia
Filòsof.
Professor d’estètica a la Universitat de Girona Fou director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA Les seves investigacions s’han centrat en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, especialment en les teories que sorgiren a partir del 1967 i en les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical Ha escrit llibres com El rostre de l’altre Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas 1993, Antoni Tàpies Certeses sentides 2000, La ciutat del dissens Espai comú i pluralitat 2013 i …