Resultats de la cerca

Durant la guerra del Francès s’uní al sometent d’ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d’exèrcit de reserva En 1821-23 fou síndic de l’ajuntament de Barcelona com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l’audiència de Barcelona

Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia

Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913

Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme

El 1304 s’establí a Toledo, on fundà una escola talmúdica, i fou nomenat cap de totes les comunitats jueves de Castella Prengué una part activa en la controvèrsia sobre la Guia de Maimònides i escriví nombrosos comentaris i addicions Responsa a diversos tractats talmúdics, ultra una obra eticomoral, Orhôt hayyîm ‘Camins de vida’, anomenada també Séfer ha-hanhagà ‘Llibre de la conducta’

Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944

Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona 1927-28 El 1939 fou nomenat delegat provisional per a la natació i el waterpolo a Catalunya amb instruccions de procedir a la seva reorganització, feina que culminà el 18 de novembre de 1940 amb el nomenament de Marià Trigo Serrano com a nou president de la Federació Catalana de Natació

Jugà a cesta punta en el Club Vascònia, que presidí 1956-60, i amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya de l’especialitat També dirigí la Federació Catalana de Patinatge 1956-60 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Pilota 1963-67 El 1968 fou nomenat seleccionador espanyol de cesta punta i, posteriorment, dirigí la federació espanyola 1970-76

Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Madrid 1984, s'especialitzà en medicina preventiva i salut comunitària a la Universitat de Londres 1987 Doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona 1999, després de treballar com a metge epidemiòleg al Medical Research Council del Regne Unit a Gàmbia 1987-91, el 1992 fou nomenat cap del Departament d'Epidemiologia de l' Hospital Clínic  de Barcelona, càrrec que exercí fins l'any 2000 Vinculat  a aquest centre, ha estat professor i director del Centre de Salut Internacional de l'Hospital 2001 i director del Centre de…

Llicenciat en biologia i màster en enginyeria i gestió ambiental, ha estat responsable científic del centre UNESCO de Barcelona, membre de la comissió gestora del Centenari de les Bases de Manresa i vicepresident de la Plataforma proseleccions esportives catalanes El 1992 fou elegit diputat d' Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament, funció que abandonà el 1996 per dedicar-se a la política municipal de Barcelona Arran de les eleccions locals del 1999 i del posterior pacte entre el PSC, ERC i ICV a la capital catalana, fou designat tercer tinent d’alcalde Després dels comicis del 2003…