Resultats de la cerca

El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’aleshores més de…

La capital és Rieti Els relleus montuosos, per l’erosió dels agents atmosfèrics sobre els terrenys calcaris, presenten formes aspres, en les quals són freqüents els fenòmens càrstics Té conreus de cereals, oliveres, vinyes i farratge per a la cria del bestiar Habitada antigament pels sabins sabí, el 290 aC fou sotmesa per Roma i seguí la sort de l’Imperi August la incorporà a la IV regió d’Itàlia i, posteriorment, sota Constantí passà a formar part de la Tuscia Dividida entre els ducats de Spoleto i de Roma, al llarg del s VIII tingué una gran prosperitat fins que fou devastada…

La totalitat del terme és conreada el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya 1 000 ha, especialment per a raïm de taula altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació La vila 2 601 h agl 2006, poblatans 243 m alt és a la plana L’església parroquial Santa Maria fou bastida a la fi del s XVIII El 1603 hom fundà un convent de mínims, als afores de la població, que perdurà fins a l’exclaustració es…

Situada a la plana del Po, al NE de Torí i a l’W de Milà, és un actiu centre comercial agrícola arròs, cereals i un nucli industrial indústria tèxtil cotó, seda, fibres artificials, química i mecànica i arts gràfiques Nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres cap a Milà, Torí i els Alps llac Major D’origen gal, Cèsar la convertí en un municipi florent, amb vitalitat comercial Al segle IV esdevingué seu episcopal Capital d’un comtat segle X i ciutat lliure segle XI, fou durant molt de temps la segona ciutat important del ducat de Milà, i en seguí les vicissituds Marquesat 1538, …

Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda Vall d’Albaida, i seguint una direcció N-S, passa per Pinet el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet , per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció W-E, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu collector entre Beniarjó i el Real de Gandia La seva conca té uns 140 km 2 Té un cabal de 0,315 m 3 /s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge…

Inclòs essencialment al departament del Roine És una àrea muntanyosa 1 012 m alt al Mont Saint-Rigaud, d’una amplada de 30 km i 25 km de llargada, constituïda per dues parts la Côte Beaujolaise i els monts del Beaujolais Així com les muntanyes han estat una regió pobra fins que la influència de Lió hi féu créixer la indústria tèxtil, la Côte ha estat sempre el punt productiu de la regió Els seus terrenys, cristallins i porfírics, rics en minerals, l’han feta un lloc excellent per al conreu de la vinya vi de Beaujolais Antiga baronia creada pels senyors de Beaujeu, el 1265 passà,…

Forma la capçalera del riu de Gorgos vall de Castells, limitada al N per la serra d’Alfaro, i al S, per la Serrella i per la serra de la Xortà el terme comprèn també, al SE, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena La major part del territori és coberta de pinedes, carrascars i brolles romaní, argelaga i coscoll L’agricultura és bàsicament de secà cereals, ametllers, oliveres Hi ha bestiar oví Hi té una certa importància l’avicultura i l’apicultura La vila 447 h 2006, castellans 551 m alt agrupa tota la població del municipi és prop del naixement del riu de Gorgos Fou lloc de moriscs el…

Fou un dels masos del castell de Mor Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s’hi ha trobat Al segle XIV era de domini reial El 1395 fou adquirit per Joan d’Aquilomis que el cedí a la vila de Tàrrega Sembla que fou adquirit després pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig L’any 1699, el mateix duc va establir àmplies facultats a favor de Francesc Colom Després de molts plets, sembla que prevalgueren els drets de la família Colom Quan aquesta s’extingí, testamentàriament passà a la comunitat dels franciscans de Bellpuig A conseqüència del primer intent…

Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del segle X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila…

N'era el centre històric el castell de Rebollet dins el terme de la Font d’En Carròs, d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu net l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles mort vers el 1339, que fou succeït pel seu fill Francesc mort el 1343, per la filla d’aquest, Joana morta després del 1350, casada amb Ramon de Boixadors De la filla d’aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut que el 1368 refeu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant…