Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
Bahrain 2009
Estat
Al març, les manifestacions del president del Parlament de l'Iran, Ali Nateq Nuri, afirmant que Bahrain havia estat una província iraniana, van provocar una crisi diplomàtica entre el Marroc i l'Iran El rei del Marroc va enviar una carta al monarca de Bahrain, Hammad ibin Isa al-Halifa, en la qual expressava el seu compromís amb la sobirania del país Les tensions entre el Marroc i l'Iran tenen l'origen en l'augment de l'expansió del xiisme al regne alauita
Ptah
Mitologia
Déu egipci, adorat especialment a Memfis.
Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis
Alessandro Sforza
Història
Senyor de Pesaro.
Fill natural de Muzio Attendolo Sforza Participà en les guerres de la Marca d’Ancona a favor del seu germà Francesco El 1444 es casà per primera vegada amb Costanza da Varano, que aportà com a dot part de la senyoria de Pesaro la resta, l’adquirí ell 1445 El 1447 assolí el domini de la ciutat en ésser nomenat vicari papal A més del seu germà, serví com a guerrer el papa i el rei de Nàpols, que el féu lloctinent general del regne 1462
Tigranes I
Història
Rei arsàcida d’Armènia (95-54).
Portà el regne a l’apogeu del poder Gendre i aliat de Mitridates VI, conquerí la Capadòcia, la Mesopotàmia, la Migdònia i l’Osroena, féu tributaris els reis d’Albània, d’Atropatene, de Síria i de Cilícia Fundà la capital Tigranocerta No podent resistir a Luci Licini Luculle 69 i 68, es refugià a la cort de Mitridates VI fou vençut per Pompeu a Artaxata La pau i el tron d’Armènia li foren tornats en canvi de la renúncia a Síria i a l’Àsia Menor
Bartolomeo d’Alviano
Història
Condottiero italià.
Lluità a sou del papa 1478, al servei de la família Orsini 1496 i també a sou del rei Ferran II de Catalunya-Aragó 1503 contra les tropes franceses en les lluites pel regne de Nàpols El 1507 passà definitivament al servei de Venècia En la batalla d’Agnadello 1509 caigué presoner dels francesos, i el 1513 obtingué la llibertat Encara al servei de Venècia, entrà militarment en el joc de les aliances internacionals venecianes i contribuí a la victòria francesa de Marignano 1515 contra els suïssos
Adad-nīrāri III
Història
Rei d’Assíria (810-789 aC).
Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V
Salvador Perpinyà i Perpinyà
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia
Apaoki
Història
Cap dels txidans (907), poble possiblement protomongòlic.
Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao que dominà el nord de la Xina Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà…