Resultats de la cerca

Fou un dels pioners del bàdminton a Catalunya a la meitat de la dècada de 1980 i fundador de l’Associació Granollers Esportiva Bàdminton 1983 Guanyà diversos Campionats de Catalunya de veterans i fou subcampió d’Espanya Des del 1989 és director tècnic de la federació catalana Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 com a director esportiu de bàdminton També ha estat directiu de la federació espanyola i del Council de la federació internacional

Fundat el 2006, nasqué arran de la fusió del Club de Futbol Unió Esportiva Sant Andreu de la Barca, creat el 1949 i que havia jugat en alguna ocasió a primera territorial, i de l’Associació Esportiva Atlètic Vall Palau Sant Andreu de la Barca La temporada 2010-11 competí a segona territorial Disposa d’equip femení i nombrosos equips de futbol de base Juga al camp de futbol de les installacions esportives de Can Salvi

Fundat el 1995, fou impulsat per l’associació de mares i pares de l’escola Pere Torrent També conegut com Club Vòlei Lloret, el 1998 creà un equip juvenil i un equip sènior El juvenil fou campió de Ca-talunya de segona categoria l’any 2000 i el sènior ascendí a primera divisió catalana l’any 2005 Disposa d’un segon equip sènior, que competeix en l’àmbit provincial Ha organitzat algun torneig d’àmbit català i estatal

Format a l’Associació Deportiva Antorxa de Lleida, també competí amb el FC Barcelona Fou campió d’Espanya absolut i júnior de triple salt el 1963 El 1962 fou tercer en triple salt en el Campionat d’Espanya En els Campionats de Catalunya fou tres cops campió en triple salt 1964, 1965, 1966 i dos en salt de llargada 1964, 1965 Superà tres vegades el rècord de Catalunya de triple salt entre el 1963 i el 1964

Competí com a cadet amb l’Esport Ciclista V de Catalunya i, posteriorment, passà per les unions ciclistes Barceloneta i La Salut de Badalona Entre el 1977 i el 1983 competí com a amateur amb la Unió Ciclista de l’Hospitalet i el Grup Esportiu Bicardí, amb el qual guanyà una etapa i la Volta a Sedaví 1981 El 1988, treballà com a tècnic per a la selecció colombiana Formà part de l’Associació de Ciclistes Professionals 1989-92

Advocat, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1878-79 i collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Lo Gay Saber i La Ilustració Catalana Publicà diverses monografies, com Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona 1882, Monografía de la seo de Manresa 1883, Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona 1887 i Les imatges de Sant Jordi Publicà a La Dinastía de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1928-63 i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona 1942 El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional SA “Infonel” Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografia 1921 editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques 1922

Fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears 1899 i el primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya 1920-23 Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes 1914 i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges 1919 Unit al partit radical, fou regidor de Barcelona 1917-20 Presidí l’Ateneu Enciclopèdic Popular 1928-32, del qual havia estat un dels fundadors És autor de La cooperación catalana 1927

Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1973 i del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona 1977 des d’on promogué la creació de la Federació de Collegis Veterinaris de Catalunya És professor de zootècnica de l’escola universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i autor de més d’un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal