Resultats de la cerca
Es mostren 2035 resultats
gírgola d’olivera

gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
bolet de vaca

bolet de vaca
Thomas Laxton (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de barret viscós, de color castany rogenc, més fosc al centre, de 6 a 10 cm de diàmetre, amb làmines de primer grogues i després ferruginoses, i amb peu robust, acabat en un bulb en forma de baldufa.
Viu als boscs de planifolis, i és comestible però poc apreciat
bolet de poll

bolet de poll
Walt Sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de soca, de la família de les poliporàcies, en forma de mènsula, generalment coberta de molsa, porus groguencs, carn suberosa i de color blanc brut, que viu sobre troncs de pollancres, a vegades molt amunt.
arbre del paradís

Arbre del paradís
Mykola Swarnik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre caducifoli, de la família de les eleagnàcies, de tiges, fulles i flors cobertes de pèls esquamiformes argentats, amb flors groguenques i flairoses, fruit d’un groc vermellós, semblant a una oliva petita, comestible.
D’origen oriental, és conreat en jardineria, a l’Europa meridional
arbre de la nou vòmica

Arbre de la nou vòmica
rujutavinod (CC BY-NC)
Botànica
Arbre de la família de les loganiàcies, de Sri Lanka, de l’Índia, de la Cotxinxina i d’Austràlia, de grans fruits que contenen de tres a cinc llavors, grisoses, dures i amargues, les nous vòmiques, riques en estrictina i brucina.
arbre aciculifoli

Arbre aciculifoli Fulles de cedre
Juanedc (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre de fulles aciculars, estretes i llargues com agulles (pins, cedres, etc.).
aranya roja

Aranya roja
Gilles San Martin (cc-by-sa-3.0)
Fitopatologia
Aracnologia
Petit àcar, de l’ordre dels àcars, de color roig, fitoparàsit, que ataca diferents vegetals, principalment vinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.
Viu al revers de les fulles, en colònies, les quals solen ésser protegides per una tela sedosa i fina que fabriquen els mateixos àcars d’aquí ve el nom impropi d’ aranya amb que popularment hom els coneix
aranya d’aigua

Aranya d’aigua
Daniele Seglie (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Petita aranya que sota l’aigua construeix el niu, en forma de campana, fixat en alguna planta.
Omple el niu d’aire atmosfèric, l’únic que pot respirar, que transporta, bombolla a bombolla, des de la superfície gràcies a la pilositat del seu abdomen Viu en estanys i en bassals
aranya banyuda

Aranya banyuda (Gasteracantha hasselti)
budak (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Gènere d’aranyes que posseeixen un tegument resistent sobre l’abdomen, proveït d’espines i fiblons que els confereixen un aspecte estrany.
Hi ha moltes espècies d’aquest gènere, totes tropicals
mosca de l’api

Mosca de l’api
Martin Cooper (cc-by-3.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca (uns 5 mm), de l’ordre dels dípters, de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.
La femella diposita els ous a les fulles, i les larves cucs blancs hi practiquen galeries posteriorment cauen a terra, on es transformen en nimfes, i al cap d’unes tres setmanes apareixen els adults Els tractaments per a combatre-la són fets a base d’èsters fosfòrics