Resultats de la cerca

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…

Fou emprada per compositors dels segles XVII i XVIII com a moviment d’un ballet o d’una suite , com Campra, Rameau, Couperin i JS Bach Ponchielli la introduí en l’òpera La Gioconda i Ravel a Le tombeau de Couperin 1917

Benedictí de Solesmes 1878, passà a la fundació de Farnborough, d’on esdevingué abat 1903 És autor de Le livre de la prière antique 1900, i dirigí els Monumenta Ecclesia Liturgica 1900-12 i el Dictionnaire d'archéologie chrétienne et de liturgie

Pertany a la pintura dita naïf El 1921 fou donat a conèixer per Le Corbusier i els pintors puristes Diaghilev li encarregà les decoracions per a Apollo musàgeta El seu estil és cenyit, d’un arabesc recarregat i d’una certa rigidesa rítmica

Obtingué el Premi de Roma amb la cantata La vendetta 1838 Fou director d’orquestra a l’Òpera de París i al Théâtre Italien Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon 1844, Le mousquetaire 1844 i Tabarin 1852

Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques 1778, La guerre des dieux 1799, poema satíric extens que parodia la Bíblia contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme i altres obres

Professor d’història econòmica i estadística a París Estudià els salaris i les causes econòmiques i socials de la seva formació basant-se en rigoroses estadístiques, analitzant llur incidència en els cicles econòmics Publicà Le salaire, l’évolution sociale et la monnaie 1932

És famosa la seva resposta telegràfica a una enquesta del diari Le Figaro , el 1891 Naturalisme pas mort Lettre suit Conreà el teatre i la novella i collaborà en el recull Les soirées de Médan 1880 amb la narració Après la bataille 1885

Collaborador del “Mercure de France”, desplegà una gran activitat a l’escola simbolista Obres principals Esthétique de la langue française 1899 i 1955, Le problème du style 1902, La physique de l’amour 1903, Promenades littéraires 1904-13 i Promenades philosophiques 1905-09

Fou director de la decoració escultòrica de Versalles després de la mort de C Le Brun Entre les seves obres a Versalles hi ha La saviesa, L’hivern, La font de la piràmide, El rapte de Prosèrpina i Apollo i les nimfes