Resultats de la cerca

En els Campionats del Món, guanyà una medalla de bronze en els 400 m llisos 2011 i una de plata, també en els 400 m llisos, i una de bronze en els 4 × 100 m llisos 2015També participà en els Jocs Paralímpics de Londres 2012 i en els de Rio de Janeiro 2016, on es proclamà campió de la prova de 400 m llisos El 2017 guanyà l’or en els 400 m al Mundial de Londres

Es formà al Club Hoquei Lloret, en el qual debutà a l’OK Lliga i jugà fins el 2004, quan anà a l’Ibaiondo del País Basc una temporada Passà al Club Hoquei Patí Blanes B 2005-06, fitxà pel CP Tenerife 2006-09, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2008, pel Blanes 2009-10 de l’OK Lliga i el 2010 tornà al Lloret per jugar a l’equip B

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1991-93 procedent de la Jugoplastica de Split Retornà al Barça la temporada 2000-01 i guanyà la Lliga ACB i la Copa del Rei Internacional amb l’antiga selecció iugoslava, es proclamà campió del món 1990 i subcampió d’Europa 1991, 1995, 1997 i olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 Després de la seva retirada exercí de director tècnic en diferents equips, entre els quals destaca el FC Barcelona

Lateral, començà en el Gràcia Futbol Club 1923-26 Passà al Castelló 1926-28 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1928-31, amb el qual disputà 55 partits Es proclamà campió de la primera edició de Lliga 1929 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1930, 1931 Posteriorment jugà de nou amb el Castelló 1931-32 i també amb el Gimnàstic de Tarragona 1932-33 i la Unió Esportiva de Sants 1933-34 Formà part de la selecció catalana

Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda

Membre del Club Natació Barcelona, el 1925 fou campió de Catalunya de 200 m braça i de relleus 4 × 50 m estils Es proclamà campió d’Espanya de 100 m braça 1918 i 200 m braça 1919 En waterpolo fou cinc vegades campió de Catalunya de primera categoria 1921-25 i dues vegades d’Espanya 1920, 1921 El 1920, participà en els Jocs Olímpics d’Anvers i jugà els tres primers partits internacionals de la història del waterpolo espanyol

El 2012 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del Club Balonmano Atlético de Madrid Amb el Barça ha guanyat el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2013, la Copa del Rei 2012, 2013, 2014 i la Supercopa d’Espanya 2012, 2013 El 2013 es proclamà campió del món amb la selecció espanyola Anteriorment, assolí tres medalles de bronze en el Campionat del Món 1999, 2001, 2011, les dues primeres amb la selecció de Sèrbia i Montenegro

Membre del Gimnàs Blume, començà a destacar al principi de la dècada de 1960 i es proclamà campiona de Catalunya 1968 Fou medalla de bronze en la classificació general del Campionat d’Espanya 1965, 1966 i subcampiona d’Espanya tres anys consecutius 1967, 1968, 1969 Fou diverses vegades campiona d’Espanya per equips amb el Gimnàs Blume Un cop retirada fou entrenadora de gimnàstica esportiva i, entre d’altres, es feu càrrec de la selecció catalana de gimnàstica

Fou primer ministre a Mauritània dins la Communauté Française 1958-60 Esdevingué cap de l’estat en proclamar-se la independència de Mauritània 1960 Elegit president a l’agost del 1961, s’oposà a les reivindicacions marroquines i es proclamà neutralista i panarabista Enderrocat per l’exèrcit el 1978, fou reclòs a domicili El 1979 s’exilià a França, des d’on impulsà el moviment Aliança per a una Mauritània Democràtica Fou condemnat en rebellia per alta traïció 1980

Els seus primers versos tingueren poc èxit Les armes de saint Pierre , 1587 A París fou presentat a la cort d’Enric IV per Vauquelin des Yveteaux, i fou poeta oficial Diversos reculls de Poésies 1607, 1609 i 1615 l’imposaren com a poeta modèlic La seva doctrina constitueix una ruptura amb la tradició de l’humanisme literari del s XVI i amb la Pléiade Proclamà la puresa del vocabulari poètic i una versificació sotmesa a unes regles rigoroses