Resultats de la cerca
Es mostren 64170 resultats
Alida Valli
Alida Valli
© Doctor Macro's High Quality Movie Scans
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Alida Maria Altenburger, actriu cinematogràfica italiana.
Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…
Sílvia Bonastre Peremateu
Sílvia Bonastre Peremateu (a l’esquerra)
Arxiu S. Bonastre
Hoquei sobre herba
Jugadora d’hoquei sobre herba.
Es formà al Club Deportiu Terrassa i jugà en el primer equip 1999-2002 Després fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona 2002-06 i per l’Atlètic Terrassa Hockey Club Participà amb el combinat espanyol en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i de Pequín 2008 Fou campiona de Catalunya 1999, 2000-04, 2006 i de la Copa de la Reina 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, i guanyà sis Lligues espanyoles 2000-03, 2005, 2006, una Recopa d’Europa B 2005 i una Copa d’Europa B 2007 Rebé la medalla de la ciutat de Terrassa al mèrit esportiu per la seva participació en els Jocs Olímpics d’Atenes Entrenà la selecció…
Sanaüja
Vista general de Sanaüja des del turó on s’aixeca l’antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El municipi de Sanaüja, de 32,99 km 2 , és al NW de la comarca Limita al N amb un enclavament de Torrefeta i Florejacs les Cases de la Serra i amb Pinell de Solsonès, a l’E amb Biosca Solsonès, al S amb Massoteres, per un petit tram, al SW amb Torrefeta i Florejacs i a l’W amb el terme de Vilanova de l’Aguda Noguera El territori és a la vall mitjana del Llobregós i s’estén majoritàriament a la dreta del riu Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja, que desguassa per la dreta al Llobregós ja al terme veí de Vilanova de l’Aguda A ponent el termenal passa…
Carlemany
Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…
febre groga
La febre groga a Barcelona (1821), en un gravat francès del s XIX
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia vírica aguda i febril, causada per un virus del tipus Flaviviridae transmès per la picada de mosquits de l’espècie Aedes aegypti.
Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius diarrees, vòmits negres característics, etc Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de…
coala
Coala, mamífer marsupial que s’alimenta exclusivament de fulles d’eucaliptus
© Corel Professional Photos
Mastologia
Mamífer marsupial de la família dels falangèrids, d’uns 60 cm de llargada, amb el tronc curt i robust i el cap gros, presentant un musell reduït i unes orelles molt grans i peludes.
Les potes són relativament curtes, i els dits, prènsils El pelatge és dens i espès, de color cendra No tenen cua Són de costums arborícoles i viuen sobre els eucaliptus, de les fulles dels quals s’alimenten, i només beuen quan estan malalts Antigament eren molt nombrosos, però avui són protegits per tal d’evitar-ne l’extinció
centaure
centaure dit de Royos , trobat a Múrcia (bronze grec del s VI aC)
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Cadascun dels éssers mítics, fills d’Ixió i de Nèfele, que tenien bust i cap d’home i tors de cavall.
Habitaven a les muntanyes de Tessàlia Tenien un esperit salvatge i bàrbar, del qual no participaren el savi Quiró i Folos L’episodi més sobresortint de la seva llegenda és el combat amb els làpites, on s’enfrontaren amb Teseu, Nèstor i Hèracles Aquesta lluita fou motiu d’inspiració de nombroses representacions artístiques als temples, com el de Zeus a Olímpia, i a molts vasos grecs
música religiosa
música religiosa Foli del Sacramentari de Santa Maria de Vilabertran (s XII)
© Fototeca.cat
Música
Nom donat al cant litúrgic vinculat als diferents cultes, a la música sagrada a una veu, a diferents veus i a la instrumental que empra o no els texts litúrgics, com també a les composicions d’inspiració religiosa destinades als concerts.
Les principals formes de la música religiosa occidental, vinculada al cristianisme, han estat en el camp monòdic les diferents formes del cant litúrgic el cant gregorià, el cant ambrosià, la música visigòtica, etc, el drama litúrgic, les cançons religioses dels trobadors i trouvères , el lauda italià i el conductus en el camp polifònic sobresurten l'organum, el motet, l'anthem, el madrigal religiós, el coral, els ricercari destinats a l’orgue, la toccata, el preludi d’orgue i el coral instrumental Altres formes són el responsori, els salms polifònics i la missa, amb les parts variables i…
Castellrosselló
Vista de la torre (s XIII) i de l’església romànica (ss XI-XII) de Castellrosselló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Perpinyà (Rosselló), a l’E de la ciutat, a la dreta de la Tet.
És l’emplaçament de l’antiga ciutat iberollatina Ruscino, arruïnada el 409 pel pas dels vàndals Amb la reconquesta carolíngia, després del 769, esdevingué el centre de l’administració civil, i els comtes hi posseïen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio 927, del qual prengué el nom el comtat de Rosselló, tot i que Perpinyà l’hagués suplantada com a capital des de l’any 990 Castellrosselló fou aleshores de la família d’aquest nom, documentada des de la fi del s XI Al darrer quart del s XIII la senyoria passà, per casament, a una línia secundària dels vescomtes…
Patagònia
El mont Fitz Roy, al S de la Patagònia, fronterer entre l’Argentina i Xile
(CC0)
Regió
Gran regió fisiogràfica de l’Amèrica meridional, a l’extrem sud de l’Argentina i Xile.
La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…